Prou de jocs

Somio, sens dubte: sóc al col·legi. Tinc quinze anys. Resolc amb paciència el problema de geometria. Recolzat sobre aquest escriptori negre, utilitzo assenyadament el compàs, el regle, el transportador. Sóc estudiós i tranquil. Alguns companys, prop de mi, parlen en veu baixa. Un d'ells arrenglera xifres en una pissarra. D'altres, menys seriosos, juguen al bridge. De tant en tant, m'endinso més en el somni i llanço una ullada per la finestra. Una branca d'arbre oscil·la suaument, al sol. Hi miro una bona estona. Sóc un alumne dissipat... Sento un gran plaer en assaborir aquest sol i aquesta olor infantil de pupitre, de guix, de pissarra. Em recloc amb tant de goig en aquesta infantesa ben arrecerada! Prou que ho sé: d'antuvi, hi ha la infantesa, el col·legi, els companys; després ve el dia en què cal passar exàmens. En què rebem algun diploma. En què passem, amb un encongiment de cor, un cert llindar enllà del qual, ja d'entrada, esdevenim homes. Aleshores el nostre pas es fa més feixuc sobre la terra. Haurem d'assajar les nostres armes, finalment, sobre veritables adversaris. El regle, l'escaire, el compàs, seran usats per tal de construir el món, o per tal de triomfar sobre els enemics. Prou de jocs!

Antoine de Saint-Exupéry, Pilot de guerra