diumenge, d’octubre 29, 2006

Habitación amueblada y con ADSL

Ja ho tens, la de vegades que he hagut d'escriure aquest missatge al Loquo. Home el pis està molt guapo en general, després cal veure les habitacions i decidir en funció de les intencions de cadascú. I crec que d'això es tracta en aquesta vida, no? Jo, per exemple, no sóc partidari de penjar-hi fotos, perquè les imatges cadascú les interpreta com vol i, és clar, és molt millor de veure el pis i les habitacions en directe. Però alguna vegada sí que vaig decidir de penjar-les, perquè la candidata a venir-hi era una noia de Groenlàndia que volia veure-la tant si com no, abans de desplaçar-se a Barcelona. Per sort (per ella), aquesta vegada no van haver-hi sorpreses, i la foto li va agradar tant com després l'habitació. Va marxar aviat perquè deia que feia massa calor, però d'això el pis no se'n fa responsable...

Quina gràcia

Hei bones, torno a ser jo. El tema aquest del blog és força interessant. D'entrada vull deixar-hi anècdotes que se'm vagin acudint, però que puguin suggerir diferents opcions o maneres per a ser continuades. És a dir, que no pretenc tancar episodis sinó obrir-ne molts de successius. Aquesta és la idea. Se m'acaba d'acudir i em sembla que no és pas dolenta. Aquesta successivitat vull que sigui exactament això: un encadenament de successos. Com es veu, els jocs fonètics i amb el llenguatge també hi seran privilegiats. Perquè em fan gràcia. I és això el que persegueixo.

dissabte, d’octubre 28, 2006

Pontis, pontis

Ei bones a tothom ja és la segona entrega això és aguarelandia el país on us podeu trobar de tot el que vulgueu i fins i tot d'altres coses que evidentment no esteu cercant... El secret per escriure al blog és fer-ho ràpid i, d'aquesta manera, fer-ho bé: sense gaires interrupcions que ens limitin l'espontaneitat ein? Veig que compreneu. És una putada perquè ja he escrit dos missatges i no els he pogut penjar al blog. Però ja se sap, són coses que passen i és per això que he anomenat el blog Mica en mica (de). Fins que li agafi el punt crec que passarà un bon temps, però de moment m'alegra veure que el curs de mecanografia va donar un bon resultat. Són unes bones pulsacions per minut i així puc fer proves que espero que no us facin defugir la meva pàgina quan us la trobeu perquè llavors no tindria gràcia però que gens ni mica. Perquè el que em proposo és trobar un pont al cyberespai. Sí, sí, un pont que em permeti posar-me en contacte amb la gent en un context literari i creatiu i epistolar com ho és aquest.
Molts petons.