dimecres, de desembre 26, 2012

La poesia i la història

L'última setmana he topat amb una frase molt suggeridora al Rodamots, una de les fonts d'inspiració principals:

La poesia uneix el que la història separa. El poeta sap que tot, fins les coses aparentment més antagòniques, es relacionen entre si, i ho remarca amb infinitat d'accents que esdevenen pedres de toc.                             
 Antoni Llena (Barcelona, 1942)

De seguida vaig pensar que la història és la realitat, allò que passa, i m'ho vaig escriure al costat de la frase. Pensant-hi una mica, vaig imaginar-me que la realitat i la història també es podrien equiparar amb la inèrcia de tots a perpetuar certs patrons comportamentals, allò que en Psicologia anomenem condicionaments. Aquests condicionaments són molt útils per a algunes coses, per exemple, per a aprendre que l'aigua bullint ens pot escaldar la mà. Hi ha casos, però, que la inèrcia s'ha establert en nosaltres i ja domina sobre nosaltres mateixos. La història ens ha vençut i la majoria dels casos ningú no se n'adona. De fet, les inèrcies poden ser compartides per societats senceres, per pobles, per països, Estats, civilitzacions...

La història no es pot entendre sense paraules, sense l'estimadíssim llenguatge. Però dins la seva naturalesa, o dins de nosaltres mateixos, o dins de la relació nostra amb el llenguatge, hi ha un afany extrem de categorització que molt sovint tracta la realitat (inèrcia-història-món) en termes dicotòmics. Antagònics. Manta vegades m'he sentit ridícul buscant una escala de grisos allà on només hi veia (hi havia) cel o infern.

M'imagino, també, que la raó del poeta és trencar aquestes cadenes amb la història (realitat-inèrcia-món) i alliberar-nos i permetre'ns d'assolir dosis més altes de pau i una relació amb l'entorn (amb la realitat,...) més enriquidora, més plena i més justa.

El vídeo que hi ha al final me'l van posar l'últim dia d'una curs de Mindfulness (consciència plena-meditació), per a la reducció d'estrès. Em van dir que era poètic, i jo també ho crec així. Parla d'un guerrer i del seu infern. La natura del guerrer és lluitar contra el seu antagonisme, per això el vídeo és al·legòric, i també és paradoxal: integra l'infern i en fa el seu paradís particular.

The Fly meditation