diumenge, de febrer 13, 2011

La llibertat d'ensenyar

La llibertat d’expressió ben entesa ha de respectar tota mena d’idees sempre que no facen mal a ningú. Un dels principals reptes de l’educació és transmetre aquest valor i formar futurs ciutadans amb criteri per escollir amb la consciència tranquil·la el que és més adequat en cada cas, després de contrastar diverses opinions. L’objectiu és desenvolupar la seua capacitat crítica davant de l’allau informatiu que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació o de qualsevol que vulga imposar les seues idees per damunt d’altres. Les veritats mai no són absolutes. La ideologia no es pot transmetre, s’adquireix amb els coneixements que cadascú va fent seus a partir de l’escola i de l’entorn social al qual té accés. El dubte sistemàtic com a principi filosòfic i científic va fer avançar molt la humanitat i és el punt de partida per formar ciutadans lliures. Aprendre a posar en qüestió, doncs, qualsevol veritat que es presenta com a intocable és fonamental. La llibertat d’ensenyament, com tot tipus de llibertats, s’ha de defensar constantment però és un error pensar que aquesta llibertat està en funció de transmetre idees fixes o una doctrina indiscutible. Es tracta, més bé, de qüestionar aquestes actituds i de respectar també l’opció ideològica de tots els que estan a l’aula, tant la dels alumnes com la del professor. Cal tenir en compte totes les postures davant d’un problema o qüestió, plantejar diverses opcions i explicar-les perquè cadascú construisca el seu propi pensament o ideologia.

He copiat això del blog Parèntesi, que he conegut per casualitat i em sembla molt pertinent avui dia (el ressaltat és meu).

diumenge, de febrer 06, 2011

La llengua que cal preservar


D'entrada, la llengua em sembla un instrument de comunicació, el més fi que hem sabut inventar la nostra espècie. Com que m'agrada comunicar-me, m'agraden moltíssim les llengües. Friso per parlar-ne de noves, o per guanyar fluïdesa en aquelles que xapurrejo.
La política, en canvi, no és ben bé un instrument. Política seria aquella comunitat que s'organitza en base a unes estructures de govern, en el nostre cas, triades pels electors.
Si bé és cert que els polítics usen les paraules per "fer política", amb tota la parafernàlia i les falsedats que això pugui comportar, la llengua per si mateixa manca de valor. No hi ha llengua enllà dels homes, però els homes han existit sense un sistema lingüístic com el que avui coneixem.
El que té sentit són les persones, per això la defensa d’una llengua és la defensa d’una mirada i d’allò que l’ha ocasionada, que l’ha feta. Tot plegat es reflecteix en la llengua, però no només en aquesta. Hi ha també altres llenguatges i mitjans d’expressió.
La llengua, però, com que és el sistema de comunicació més evolucionat, i més fi, és el que permet una mirada amb un abast de matisos més ric i més quantiós. És aquest matís el que hem de preservar, perquè, quan perdem una mirada, alhora perdem el món. De món, només n’hi ha un.