divendres, d’agost 08, 2008

Mar? No encar

Vet-ho aquí una bona manera de descriure la impressió de la mar... Sort que hi ha gent que sap dir les coses millor que un mateix! Això, esclar, amb el benentès que volguéssim expresser el mateix sentiment!!! A mi em sembla que sí.

D'aquesta manera pots entendre, fins i tot, els teus propis sentiments millor que no si te'ls expliquessis amb les teves pròpies paraules. O potser no, potser només te'ls expliques més bellament. O potser, també, el que passa és que la bellesa em convenç més que no pas un discurs que n'estigui mancat. O potser, i acabo(t), em veig abocat a trobar les coses que faig i dic definitivament mediocres, tot i que ara m'hagi passat bastant, amb això de "mediocres", i que davant d'un Pla l'error més gran fóra tal vegada creure-se'n proper.

La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l'esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D'aquí pervé, potser, que l'única posició de l'home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

Ho he rebut del Quadern Gris, i pertany al dia 8 d'agost, òbviament.

I són novament cabòries, però és que he perdut l'avió cap a Menorca de les 15.15h per un (nou) somni esbiaixat. M'explico: l'MP3 m'aïlla del món, o m'hi ajuda, perquè la veritat és que mentre m'esperava a la terminal C, des de les 13.30h, dinant i escoltant música i deixant que el temps passés, en primer lloc m'he convençut que a les 15h era la recollida de passatges i no pas l'enlairament :((