Ei bones a tothom ja és la segona entrega això és aguarelandia el país on us podeu trobar de tot el que vulgueu i fins i tot d'altres coses que evidentment no esteu cercant... El secret per escriure al blog és fer-ho ràpid i, d'aquesta manera, fer-ho bé: sense gaires interrupcions que ens limitin l'espontaneitat ein? Veig que compreneu. És una putada perquè ja he escrit dos missatges i no els he pogut penjar al blog. Però ja se sap, són coses que passen i és per això que he anomenat el blog Mica en mica (de). Fins que li agafi el punt crec que passarà un bon temps, però de moment m'alegra veure que el curs de mecanografia va donar un bon resultat. Són unes bones pulsacions per minut i així puc fer proves que espero que no us facin defugir la meva pàgina quan us la trobeu perquè llavors no tindria gràcia però que gens ni mica. Perquè el que em proposo és trobar un pont al cyberespai. Sí, sí, un pont que em permeti posar-me en contacte amb la gent en un context literari i creatiu i epistolar com ho és aquest.
Molts petons.
dissabte, octubre 28, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Prime!!
Encara que tampoc te merit...
hola això tampoc no té gaire mèrit... Només volia explicar-te el que vaig veure ahir en un local del Born: un noi que volia convidar a un colega a un cubata. Doncs bé, s'apropa a la barra i li damana a la cambrera el preu del cubata i ella molt amablement li diu 6 euros. El nostre amic pensa que no és gaire car i sobretot s'alegra perquè pensa que una cervesa li costarà molt menys. Quina és, però, la seva sorpresa quan la mateixa cambrera amable li diu que la birra en val 5, d'euros. Al nostre amic no li surten els comptes... Només té 10 euros!!!! Si vol un cubata per al seu amic i una birra per a ell... com s'ho farà? Doncs el que vaig veure em va deixar glaçat: li va demanar a una altra amiga si li venia de gust una cervesa i com aquesta li va respondre afirmativament, ja me'l teniu traient el cap a la barra i demanant-li a la molt amable cambrera... UN PARELL DE BIRRES!! Ara la pregunta s'imposa, per a la coherència interna del relat: Per a qui era la birra? Per a l'amiga a qui acaba de demanar si en vol una? Per a l'amic a qui vol convidar des d'un bon començament? Però que no volia un cubata, el seu amic? Ai quina bogeria. Jo des d'ahir que no dormo i tampoc no aconsegueixo recuperar-me de la impressió que em va causar l'escena. Algú em vol ajudar a treure'n l'entrellat? Merci.
Publica un comentari