Els refranys i el poble

Una cosa que és molt del llenguatge i molt del poble són els refranys. Diria que són una expressió profunda del sentir del poble. I m'hi fa pensar algú tan significatiu per a la història de les lletres catalanes com Josep Pla.

Ell escriu això sobre els refranys, i de fet em fascina perquè n'extreu una suposada característica del poble català, però que jo considero que, abans o després, ha estat una característica comuna de tots els pobles.

Em fa l'efecte que Pla incideix profundament en la idiosincràsia del nostre poble. I l'anàlisi és tan profunda que allò que hi descobreix, amagat rere les manifestacions quotidianes de catalans i catalanes, pot dur-nos a la comprensió de quelcom que no ens és exclusiu en absolut. De fet, a tall gairebé anecdòtic, els refranys acostumen a tenir traduccions, si no literals, força exactes en altres idiomes.

A més, en Víctor Pàmies s'ha dedicat a establir, segons votació popular, el top ten dels refranys catalans. Vet-ho aquí cinc d'ells, recollits la setmana passada del Rodamots. I de Pàmies es diu que és paremiòleg, és a dir, "un estudiós dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars". Aquest vessant és precisament el que vull destacar dels refranys.

Però tornem a Pla. Allà on he dit que escriu això sobre els refranys, era per clicar-hi a sobre... amb el benentès que hi tinguem un mínim d'interès, esclar. El que estableix a manera de conclusió per mi és boníssim: s'ha de tractar de dir el que més o menys s'ha observat i sempre partint de la idea que crear una certa organicitat serà molt complicat i llarg.

L'objectiu dels refranys és organitzar la realitat? Tractar la realitat com un tot orgànic? Sí, sí, "orgànic" i "organitzat" tenen significats que s'impliquen mútuament, com indica el Diccionari de l'Enciclopèdia en la definició del primer de tots dos mots:

Relatiu als éssers organitzats. Cossos orgànics. Vida orgànica.

Perquè hom observa al seu voltant, i d'allò observat en fa norma massa sovint. En fa llei. Per exemple, si a la primavera ens ha plogut, i plou tot sovint, i els pares i els avis ens diuen que ja plovia, pel maig, cada dia un raig. I anar fent.

I aquest anhel de sistematització, d'establir una visió de la realitat i fins i tot avantposar-la a la realitat mateixa, aquest anhel de coneixement al capdavall, per mi és el que és i ha estat propi del poble. De quin? Doncs de tots (que em perdonin les excepcions).