Tinc els bitllets d'avió. Tinc el viatge muntat! Queda molt encara però ja em regalo només de pensar-hi... Des d'un bon principi, el que volia era anar a vore el meu amic Fermín a Sarajevo. Aleshores se'm va acudir d'empalmar l'estada en aquesta ciutat amb uns dies en Suïsse, amb els meus amics grangers, au Brunchennal. Pensava, amb tota comoditat, que els Balcans i el país dels rellotges estaven a tocar. I en voler anar més enllà de la pura fantasia vaig visitar un mapa sur Internet. La distància considerable no em va frustrar mica, acostumat com estic a aquests aterraments enterament forçats des del món dels somnis.
Qüestió, que vaig buscar la manera d'arribar-hi en tren i una nova escala se'm va presentar com a molt desitjable (hahaha, sembla un test d'aquestos per avaluar l'acollida d'un producte comercial): Italia! Cosa più bella, sotto il celo, non c'è.
No hi ha noies més guapes que les que vaig conèixer a Venècia l'estiu del 2003. En recordo una que anava amb els sostenidors de color rosa; sí, sí, del color dels cabells, o dels ulls (importantíssim), ni flowers. I per bé que ara m'agradaria poder recordar el que hi havia al dessota d'aquests carissimi sostenidors, niente, tu :(. Si pogués tornar a quedar amb elles, a més d'allotjament, tindria un plaer enorme!
Bé, tot això es veuria amb el temps... De moment l'únic que tenia era la refotuda falta de pràctica en això d'agafar els bitllets d'avió. La creença (més aviat vuitcentista, suposo) segons la qual seran tant més barats com més aviat els adquireixis. I una urgència superlativa per tenir-ho tot ben lligat. I a tal fi vaig destinar, doncs, les energies (fins i tot vaig dixar de nedar durant una setmana sencera...). I què en vaig treure? Doncs un sol bitllet, però bo, el de tornada, per al dia 30 d'agost, des de Ginebra fins a Barcelona. El que havia començat sent una visita ben agradable a l'amic estimat, ara es convertia en una aventura ben sonada i destinada a l'èxit més rotund. Com hauria d'acabar, si no, un viatge que comença tan malament???
9 comentaris:
doncs... d'això... què puc dir, que aprofiti el viatge! i ja ens explicaràs, i si pot ser més del viatge que de les conquestes. jeje no que és broma. Jo a l'estiu no vaig a cap país llunyà, però vaig a França i França m'enamora i m'en moro de ganes!!
Tot i que Suïssa també m'e l'estimo molt, és que sóc com mig d'allà, jo. I l'any passat vaig anar a Austria i és una passada.
Això de l'aventura sonada és una d'aquelles espinetes que jo també em voldria treure algún dia del damunt. :)
Aix, quina dolçor, Mirielle... La France, c'est trop beau là-bas!!! Ja t'imagino de pastoreta suïssa, amb les galtones inflades i roges i les dents tacades de Toblerone... jajaja!!! L'amic que m'espera a Sarajevo em va respondre així l'últim mail: Las mujeres ya se visten con faldas, Alá es grande!! Però jo sé que ho va aprendre d'una pel·lícula del Truffaut, L'homme qui aimait les femmes(Les jambes des femmes arpentent le globe terrestre en tous sens, lui donant son équilibre et son armonie.) És una pel·li que li va agradar molt, com a mi.
D'això de les aventures sonades, són més a la vora del que et penses!! :)))
Aix, quina dolçor, Mirielle... La France, c'est trop beau là-bas!!! Ja t'imagino de pastoreta suïssa, amb les galtones inflades i roges i les dents tacades de Toblerone... jajaja!!! L'amic que m'espera a Sarajevo em va respondre així l'últim mail: Las mujeres ya se visten con faldas, Alá es grande!! Però jo sé que ho va aprendre d'una pel·lícula del Truffaut, L'homme qui aimait les femmes(Les jambes des femmes arpentent le globe terrestre en tous sens, lui donant son équilibre et son armonie.) És una pel·li que li va agradar molt, com a mi.
D'això de les aventures sonades, són més a la vora del que et penses!! :)))
Estic impacient perquè expliquis el viatge...i les conquestes!
I algun somni...també!
;)
J'aime aussi la France et surtout sa gastronomie...la recletta ( fromage fondu) et les orellettes très douces! ;)
A Bientôt!
Joana, la France et Girona sont très prochaines, eh! Je vous envie beaucoup à cause de celà...
Jo també estic impacient per poder explicar alguna anècdota, no et pensis! I si pot ser una de ben feliç, millor!!! De conquestes, però, només si són novel·lesques ;)
Fins ara!
Jo demà parlaré del nostre viatge als Balcans amb la gent amb qui hi vaig... sembla que no és un viatge ni fàcil, ni relaxat... Quines notícies tens tu de per allà, Isaac? Je commence à avoir la trouille...
No tinc gaires notícies, ma chère, de fet volia demanar-te literatura del país, perquè va semblar-me molt bona idea això de llegir lite del lloc on es va... Sinon, el que sé segur és que hi ha festival de cinema (les dates sont à l'affiche au dessus), a Sarajevo, que és el lloc on tindré el campament base. També sé que prenen molt de cafè per allà, si bé això no és gaire útil de saber... No t'ho prenguis malament, eh! Si de cas, podem aprofitar l'avinentesa i quedar per prendre'n un una vegada siguem allà, no trobes?? hahahaha Je te tiendrai au courrant des nouvelles dès qu'elles arriveront...
Ben... ce qui arrive c'est que moi je pars en août et toi en juillet, n'est-ce pas? En tout cas, ce serait un drôle de façon de se connaître! La vie tourne si drôlement parfois!!
Bizz
Non, non, non! pas du tout, moi aussi je pars en août (j'arrive le 14). Ce serait drôle, t'as raison, mais tant mieux: il faut profiter de ce genre d'opportunités!
Bizz
Publica un comentari a l'entrada