dimarts, de maig 06, 2008

Escrúpols i altres paraulotes

Avui al tren de tornada, fosquejant, mentre llegia El Guepard, del príncep de Lampedusa, traduït per Llorenç Villalonga, una troballa m'ha commogut profundament: escrúpols. En els darrers dies els he cercats un parell o tres de vegades sense èxit... Altra vegada, després de trobar-los al lloc escaient, la importància dels mots s'ha erigit davant meu amb tota la força de l'evidència. Uideo, uidi, uisum (uidens, uidentis... uidentia).
Finalment, davant el portàtil (ui! ja començo amb les intimitats...) i amb l'ajuda del sant DIEC: Dubte, hesitació, por, a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc. Tenir escrúpol de fer una cosa. Fer-li a algú escrúpol, venir-li a algú escrúpol, de fer una cosa. Escrúpols religiosos, de consciència. Un home sense escrúpols.
Decididament m'agrada més en plural.
Sota aquesta forma devia necessitar-los, per exemple, a no tenia escrúpols, el tio, s'ho passava tot pel forro dels coions! Però al final no passa res si et manca tal o tal altre substantiu... t'ho fas venir bé, parafraseges una mica i les paraules "tan sols" faciliten la comunicació... Hahahahaha!!! Hi ha vegades que moriria per una paraula. O millor, mataria. Menys problemes.
Tampoc no sóc un tio amb gaires prejudicis, tot i que ara no en parlaré perquè aniria massa lluny. Tan sols els esmento (els prejudicis, ara deixem estar els escrúpols una mica...) per introduir una conversa que vaig mantenir amb una italiana --una noia italiana, perdó-- a Toulouse. Al cap d'una estona no gaire llarga d'"intercanvi cultural" li vaig deixar anar que els italians no tenien mai problemes. Ella s'ho va prendre com un compliment, me'l va agrair enormement. De fet, entre les italianes --perdó, entre les noies italianes-- de seguida em vaig guanyar --ben merescudament, no cal dir-- el sobrenom de gentile. Ìsac, sei molto gentile. Ara bé, i aquest és el punt on volia anar a parar d'ençà que he iniciat el paràgraf: algú més, fora de mi, troba que no tenir mai problemes pot voler dir, al capdavall, que no t'importa gaire res, més enllà de precisament el fet de no tenir problemes???
No vull acomiadar-me, tampoc, sense deixar una petjada d'Il Gattopardo, que m'ha permès de retrobar els escrúpols, i que em transporta cada dia molt més enllà del trajecte a bord dels Ferrocarrils de la Generalitat, de Bacelona a Rubí i a l'inrevés.
Parla d'un desengany amorós, i només això ja em permet d'enllaçar-ho amb Els teus llavis:
El sots-tinent acabà per confessar al seu amic el fracàs de les seves esperances amoroses.
--És massa bella, massa pura per a mi, no em vol. És un disbarat esperar-ho. Me n'aniré d'aquí amb el punyal de la desesperació clavat al pit. Ni tan sols m'he atrevit a fer-li una proposició en regla. Per a ella sóc com un cuc, i és just que així sigui. Hauré de cercar un forat per amagar-m'hi.

8 comentaris:

Joana ha dit...

És fantàstic com enllaces els posts, les sensacions i els sentiments. Barreges termes lingüístics i frases fetes. Vivències i fantasies. Déjà vu, passats , presents i anhels. He resseguit el teu bloc i m'he quedat asturada, copresa i esmaperduda de tant bagatge. Estic gratament sorpresa.
I quan fas de trobador estàs esplendidament seductor! ;)
Bona nit i tapa't que diuen per les meves contrades!

Aguarelix ha dit...

Gràcies, Joana! Les teves contrades? Parles de Girona, oi? (Ho vaig vore al teu blog ;) És preciós, per allà!!! Tinc una paraula nova (per mi), arraulit: que està arrupit, arronsat. Aquesta nit m'hi sento una mica...

Joana ha dit...

mmmm...Arraulit sota els llençols amb la calma de la nit i amb l'escalfor d'un altre cos...ben a prop...
Que tinguis dolços somnis!
Girona i una mica més endins...la garrotxa! ;)

Mirielle ha dit...

isaac!! i la crònica de la trobada amb en Cabré! l'estic esperant amb candeletes, aix. Vinga no esperis més i fes-nos dentetes, jeje. Jo ja me l'he començat, sí sí, per fi! però no diré res, encara.

Oh, i jo a vegades també mataria per una paraula, i més si em poso a escriure amb ungles de gat, jeje. ;))

Aguarelix ha dit...

Ostres, sóc un cronista fatal... En parlaré aviat, segur, però m'hauré d'empescar una bona excusa per introduir-ho tot plegat! No t'amoïnis, però, que ja hi estic pensant ;) De fet, ara que en parles, també hauria de parlar de gats... d'El gat negre (en cursiva 8-)

Aguarelix ha dit...

Ah, Mirielle, carinyo, sempre que t'he parlat de Viatge d'hivern, pensava en el relat Pols. Ja t'avanço que se'n pot treure molt de suc... Bona lectura!!

Aguarelix ha dit...

Joana, les ànsies trobadoresques m'han fet desitjar constantment la tebiesa de la nuesa sota els llençols... Sotz cobertor, que en deien els provençals!
La Garrotxa, mmmm... vaig ser a les festes del Tura (?), a Olot, el passat setembre! Per cert, tu també dius "menjo(t)" i "sous" i "soms"?? Hahahaha, m'encanta! Cuida-te molt.

Joana ha dit...

Jajajaaj I tant que ho dic . I també ...Pujo(t) i baixo(t). Uiii les festes del Tura...Són una disbauxa total! desenfrenada...!
Bona nit i tapa't!