Divendres van penjar el Senyor. Quan érem petits, amb la meva germana dèiem "vostro senyor", cada vegada que l'àvia parlava de "nostro senyor". I rèiem una estona.
Tenia planejat de pujar al Port de la Selva i vaig aconseguir de fer-ho. Hi vaig arribar just abans de dinar, a casa el Roger i l'Elisa. Una parella de bons amics que fa vora un any es van establir allà dalt. Ell és músic i treballa quan pot al museu Dalí de Portlligat. L'Elisa ha fet més o menys de tot aquest any: des de cartera a Llançà fins a fornera a Cadaqués. Són una gent amb qui m'entenc a la perfecció, amb aquell punt foll i encantador que aprecio tant i tant de les persones.
A més va venir un amic d'en Roger, el Donènec, que ara ha triomfat amb el seu grup de rumba. Té aquella mirada dels joves de Figueres... En un curs de correcció tipogràfica hi vaig conèixer una noia preciosa i amb les mateixes celles. Sí, més aviat són les celles, caigudes i espesses, tot i que ulls i altres volen significar una mateixa expressió de mala lluna i mala tramuntana. L'A, la noia del curs, fotia una expressió tan severa que t'hi podies morir, o no, perquè a mi va seduir-me fins al moll dels ossos, i --perdó per l'obvietat-- també era de Figueres. Li ho vaig dir a l'Elisa pel msn: he conegut una noia que m'agrada rabiosament, sento cap a ella una atracció ferotge. Ella em va contestar que que bé, que com se n'alegrava per mi... Per bé que sempre m'ha dit que a mi em convenen les terrassenques, ja que troba que tinc molts de punts en comú amb la gent d'aquesta ciutat. El Roger és terrassenc i --per més inri-- el seu pare és el director del CNL de Rubí-Terrassa, és a dir, que és el meu cap.
6 comentaris:
bé, m'has fet somriure entre els de figueres, les de figueres, els terrassencs i les terrassenques... jo conec una noia de figueres que déu n'hi do del geni que té, espanta! jeje en el bon sentit de la paraula. Però és així, una mica esbojarrada... una vegada que vaig anar-hi em va presentar un amic seu, i sí que és veritat això, té el seu encant.
mmmm, i dels barcelonins i de les barcelonines, què? :)
M'afalaga el somriure d'una poeta :) Els barcelonins i barcelonines... uff, trobo que tenim un accent massa poc particular. Jo sóc molt sensible als accents, saps? A les veus en general. Potser a les comarques gironines fan les "o" molt tancades, però la figuerenca de què parlava en el post les feia més suaus. De fet, pel que fa a l'accent, no el tenia gaire figuerenc. La mirada, sí, per contra. Tu trobes que els barcelonins/nes tenim algun encant?
i tants que en tenim d'encants! però... ara dir-te així en general... doncs... n'hi ha alguns que escrivim poesia! (com a tot arreu diràs, no?) i a vegades quan la llegim per algú fins i tot sona el cascavell d'alguna serp... jeje no, la veritat és que és refotudament més fàcil parlar dels altres que d'un mateix.
petons!
Doncs està decidit, jo també penjaré algun dels meus poemes (amb el benentès que sóc un encant de tio :). El que tinc pensat és alegre i festiu; en algun altre moment ja n'explicaré la gènesi... Desitjo que t'agradi el romanç!
Jo vinc de Figuerencs i m'ha encantat això de les celles, és cert del tot! Un dia penjo una foto de la meva besàvia i riuràs. Per cert, la seva filla gran era la dona més severa i dura de Figueres... tothom li tenia un respecte pavorós.
Fantastique! M'agrada saber que les impressions tenen algun fonament més enllà de la pura fantasia... ;)
Publica un comentari a l'entrada