dilluns, d’abril 14, 2008

Fal·lera

Ixò és el que em passa a vegades, tantes vegades... fal·lera.

f Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc. Té una gran fal·lera per la Maria.

Ja em perdonareu però la definició no és meva, és del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Els noms són a les dones el que el títol al poema; tot s'hi amaga al darrere. A dins. Al rerefons. Deixen entreveure, però, aquella música deliciosa de les carícies a penes traçades. La ressonància dels pous profunds i inabastables.
Jo no hauria triat Maria, ni de bon tros. I ara seria molt més dur, dur de veritat, si no dubtés del nom d'algú de vosaltres (haha!). Però bé, sigui com sigui, els mots em tornen boig. Aquest d'avui, la famosa fal·lera, me'l vaig enviar cap al novembre des del Servei (no confondre amb cervell) i se m'havia quedat enfonsat sota una allau de correus pretèrits. Hores d'ara corregeixo una guia didàctica per a professors-res de secundària; avui l'he acabada, de fet. N'he tret alguns apunts, he après noves paraules i n'he refrescat d'altres (fer-se enllà: apartar-se).
Damunt el meu escriptori suren una munió de paperets escrits a mà, notes per a qui sap quan, potser fins i tot un post. A primer cop d'ull un espectacle teatral al MNAC sobre el mestre de Cabestany, al maig; a tocar d'un gat enutjat que aixeca el llom (GAT NEGRE), del qual tindreu notícies tan aviat com pugui dir-vos-en alguna cosa; sense anar gaire més lluny un refrany de la météo treu el cap: Març ventós i abril plujós treuen maig florit i esplendorós! --de fet volia canviar-ho per Marc Ventós i abril... que és el nom de l'amic protagonista del casament feliç--
i per acabar, la joia de la corona, acotxar. Vaig trobar-lo d'una tendresa difícil de superar. Me'l va ensenyar un excompany de feina i bon amic, que a banda de tot, m'acompanyarà amb la guitarra --si aconseguim posar-nos les piles-- en el projecte aquest de narració d'El gat negre.
Ara cometré un sacrilegi o un pecat o pec-acte molt molt dolent i el faré servir sense ni tan sols haver-lo consultat al sant GDLC. Els diccionaris són el vincle més estret que he sabut establir entre jo i la terra. Són la meva força de gravetat. I ara prou per avui, vaig a acotxar-me.

6 comentaris:

Mirielle ha dit...

jo tinc una gran fal·lera per la poesia (està ben dit així? sona estrany) jaja i jo tampoc hauria triat Maria, amb la infinitat de noms bonics que hi han...
acotxar és una paraula suau, d'aquelles que van a dormir de puntetes. shhhh!

AGUARELIX ha dit...

No ho trobo gens estrany, Mirielle; de fet, ho trobo poètic! I que valgui la redundància. Potser l'un fa pensar en l'altre... M'agrada el so de "tx".
Passi-ho bé!

Joana ha dit...

I no t'agrada que t'acotxin? És mé stendre encara. D'acord ...la paraula ja ho diu tot!
Que descansis!

annna ha dit...

Bufff...quanta densitat! No sé si em vincularia mai tan estretament amb un diccionari, però en tot cas celebro que hi hagi qui ho fa.
Gat negre i MNAC em sumen Botero, imagina't.
Em sento com si perdés misteri i cultura, al teu blog. Però puc aportar alguna cosa, no fa massa l'escola d'escriptors va donar l'oportunitat d'apadrinar paraules en risc o no de desaparèixer. Jo tinc apadrinada la paraula: lànguid, -a. Records profe!

AGUARELIX ha dit...

Molt bé, Joana! De fet, el col·lega que em va ensenyar aquest verb el fa servir com acotxar algú. M'ho va dir en un sms --els sms donen molt de joc --. Em va dir que acabava d'acotxar una noia que tots dos coneixem i que és un autèntic bombonet... El molt cabró! Res no m'agradaria tant com ser acotxat, creu-me! (haha!!) Bona nit!!

AGUARELIX ha dit...

Que gran, una gran paraula, l�nguid-a. Jo l'he refrescada fa ben poc, per un poema o post de la Mirielle on l'esmentava... De fet la tinc en algun paperet per damunt la taula: l'hauria de mirar al diccionari al m�s aviat possible! jajajaja No m'he pogut reprimir, ja em perdonar�s... adj D�bil, mancat d'energia, de vigor, d'empenta. Un posat l�nguid. Ara que parlo de debilitat, avui m'he apuntat una frase que m'ha agradat, te la passo! (En parlar� a bastament en algun post, ja que crec que ve molt a tomb pel que fa a les i als blogaires): les noves tecnologies han afeblit les relacions [...] El que m�s m'ha agradat �s el verb "afeblir", �s clar!!! Un plaer rebre els teus commentaris.