dimarts, d’abril 15, 2008

Una mica de Pla

Jo, això, ho trobo una delícia... Només es pot escriure així sota el cel de l'Empordà!

Les golfes formen una gran habitació, de sostre baix, amb els cairats visibles, plena d’andròmines perfectament ordenades i ben posades. A la casa, la presència de la meva mare és visible a tot arreu. Sospito que si pogués ordenaria fins i tot els sentiments. Les finestres s’obren davant d’un terrat acarat a migdia. Des d’aquest terrat es domina el meravellós paisatge dels voltants de la vila, i al fons, dins de les corbes que fan els pujols, es veu una mica de mar. Aquest terrat és una de les millors coses de la casa. Així i tot, feia anys que no hi havia fet acte de presència.

I, més endavant...

Tot està, cert, molt ben posat, però si ara pretengués trobar alguna cosa concreta és segur que el fracàs seria total. L’ordre té això de dolent: paralitza, admira, invita a no tocar res. Invita a deixar-ho tot per a demà. Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

Com escriu en Pla, ho trobo impecable, senzillament terrible, monstruós, d'una determinació exquisida i alhora espantosa.

Perquè, i d'això, què se'n pot dir? (Per boca d'un tal Enric Frigola, professor d'idiomes...)

-Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest: haver d’escoltar la gent. Escoltar forma part de l’estratègia dels pobres. No vull pas dir que s’hagi d’escoltar tothom. S’ha d’escoltar qui convé. Això sí: s’ha d’escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S’ha de produir la impressió d’adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s’ha de causar la sensació de presència i d’adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d’una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d’assentiment paral·lels a les coses que l’altra persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: «¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l’amabilitat d’aclarir-me el concepte a què al·ludia fa un instant?» Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç.

Tot i que critica una escriptora, Víctor Català, la qual tampoc no es queda curta, però gens...

El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombra, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament.

Bé, doncs, en deixo l'enllaç tot seguit!
http://elquaderngris.cat/blog/

5 comentaris:

Joana ha dit...

Hola,
A mi també m'encisa en Pla. Ara rellegeixo : 5 històries de la mar. Si en tens ocasió llegeix-lo!
I De Víctor Català... què dir-ne també. Dos grans autors de la llengua catalana.
No sé per què aquests dies penso en un i en l'altra. Curiós no?
Una abraçada!

Aguarelix ha dit...

Una abraçada, Joana! Doncs sí que és curiós... Aquestes 5 històries de la mar seran la meva propera lectura, merci! Recorda o sàpigues, però, que abans he d'acabar Il gattopardo (El guepard), de Lampedusa. També vull llegir Solitud, és clar... (Hi ha tantes novel·les que no he llegit que m'envejo només de pensar-hi!!)

annna ha dit...

He de reconéixer que primer he llegit el post anterior i que aquest el volia evitar, perque un professor de literatura em va fer aprendre de memòria fragments d'El quadern gris (d'en Pla)i de tanta ràbia com em feia l'exercici, el vaig avorrir una mica. Però és ben cert que té un art admirable: parlar planerament sense perdre un bri d'elegància.
Em quedo amb dues frases:"(...)Sospito que si pogués ordenaria fins i tot els sentiments." i "Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més".
Fins aviat, profe.

Aguarelix ha dit...

Jo tb he llegit el teu comentari a l'altre post abans... A mi em va agradar molt la frase dels sentiments! La segona, però, l'associo amb la tramuntana. Una companya d'erasmus, alemanya, em va dir el següent: aquells que busquen l'ordre exterior és perquè no en tenen d'interior. I jo només feia que pensar, però tia, però realment ets alemanya???
Benvinguda, Annnnna!

annna ha dit...

Vaig estar a Alemanya aquest estiu, digues a la teva amiga que si el que diu és cert, els Alemanys deuen estar interiorment desgavellats ;)