Voldria primerament felicitar el Sant Jordi a totes les qui entreu a visitar-me. Violette, Mirielle, Nimue, Joana i Annna. Avec plaisir!! Cadascuna amb les seves coses meravelloses... Aquesta rosa és per a vosaltres, com també ho són els dos apunts que segueixen:Al tren, avui, mentre que no arribava a Rubí, m'he entretingut a deixar-me anar una mica, i he escrit això, en un full de la llibreteta on apunto tot de coses diverses, La poesia al tren és un divertiment. És el que em marxa i beu endins. És el que vull: punyent, precís... per a goig meu i teu encís (l'he canviada una mica, eh! Que al tren no la vaig poder revisar... :P).
També he pensat que podia transcriure l'sms que li vaig enviar al meu amic Manel, que fa de jardiner. M'agrada l'expressió fer de, sembla que signifiqui que el tema va de broma, com si només fos una actuació més o menys teatral... M'agrada de pensar que tots dos podem. Tu, els arbres i les plantes; jo, els poemes i els versos. Perquè cap paraula ni cap branca no destorbin el batec incessant que els és essència. Perquè esporgant el que és sobrer enfortim allò amb què treballem i alhora ens enfortim!!!
Petons dels bons.
7 comentaris:
Ooooh! Que bonic tot!
No saps com m'agradaria llegir-te aquesta llibreta on hi apuntes de tot!
Aixxx ...i esporgar quin gran verb!
Va bé a tot arreu...treure allò innecessari, el que ens sobra.
T'han quedat uns preciosos versos!
Confio que el dia d'ahir fos esplèndit!
Gràcies per la rosa!
esplèndid ! :)
Gràcies per la rosa isaac, jo els versos... ara intento escriure poesia però és com si ho hagués oblidat, és tan terrible. No puc, no puc fer-ho. I jo no sóc forta, m'agradaria ser una dona forta, ho intento, quan escric ho aconsegueixo, però és com si m'hagués despertat amb un pardal a les mans, i tingués aquell batec viu i esvalotat que t'esquinça les mans. I ja no marxa.
(Perdona les meves paraules, és que els ànims em fugen, però el post deliciós.)
Joana, un comentari com aquest és per a mi el que és la benzina per als cotxes... i encara: És l'oxigen per a la flama! Amb el benentès que mil mercès ;)
Mirielle, em deixes parat! Ara et manquen els versos, justament ara... Aprèn els teus alts i baixos, potser ells t'ajudaran. La Rodoreda, en parlar de la inspiració, deia que no hi creia gaire. Deia que a còpia d'escriure et vas exaltant (potser parles d'aquest mateix fenomen quan dius "força"??). D'altra banda, et teu comentari és altament poètic i no em vull estar de felicitar-te i de donar-te'n les gràcies!!
Gràcies per la rosa, Isaac. Ets un encant! Tes mots m'ont fait tellement de bien...
Ja no sé on o a casa de quí, si de la violette o de la joana, t'he trobat, però aquest post m'ha dit prou com per voler seguir passant.
M'ha agradat el que he vist. Em deixes, oi?
Violette, la rosa, cap gràcia no es mereix! El plaer em mou i em commou, i aquests teus mots me'n fan gaudir amb escreix.
Rita, vinguis d'on vinguis, ets doblement benvinguda; però, això sí: vine!!
Publica un comentari a l'entrada