Estic vivint un bon moment. La febre del blog la porto d'allò més bé i fixa't que no és que hi escrigui bojament ni desaforada... Però sí de forma contínua. M'agrada això de la continuïtat, per mi té alguna cosa a veure amb la força. És una de les dues proposicions que em vaig fer per a aquest 2008: escriure i nedar.
Me'n recordo que la V. un dia deia que es maquilla --bé, que es posa uns tocs de rouge-- per no semblar invisible. Jo tinc un altre problema, si és que ella en té algun, si és que això meu és un problema o és, en canvi, que el considero com a tal perquè tinc la paraula problema massa a la punta de la llengua... Bé, en tout cas, és el següent: Vaig a nedar, hi vaig gairebé cada matí, perquè així em sento els músculs activats.
Així em sento viu, què coions! D'aquesta manera sóc més conscient de mi mateix, i l'esforç físic em provoca una plàcida sensació de plaer. L'esport és bo tant per al cos com per al cap, i encara: en el meu cas estic segur que és millor per al cap!!
Per al cap, però, també és molt bona una activitat com aquesta, d'escriptura. Em passo el dia jugant i treballant amb mots i doncs la tasca de fer intel·ligible la meva història em permet d'utilitzar-los per a una causa major i més important, potser la més important de totes, la d'explicar-me.
9 comentaris:
Bon dia profe! Molt bé aquest post, en especial per l'empeny en la constància i en explicar-te (t'he dit que estic estudiant psicologia?). Molt bé aquestes braçades entre el cos i la ment. Em quedo amb una frase, te la tornaré no et preocupis, només me l'emporto una estona: "M'agrada això de la contunïtat", per mi té alguna cosa a veure amb la força"; per a mi té moltíssim a veure.
I, sr. professor, collons s'escriu amb LL :P
Gràcies per l'apunt ortogràfic, senyoreta psicòloga. Sabies que la noia a qui anava dirigit en un primer moment el summum romanç de sota estudiava, també, psicologia? No em portaràs mala sort, no? jaja És que la veritat és que es deia com tu... (però amb menys "n" ;). Això de la continuïtat... en vaig sentir a parlar al Jordi Sales, vicedegà de Filosofia, en la sessió d'inauguració del no-sé-quants Congreso de jóvenes filósofos, al Paranimf de la UB.
Jo em vaig llicenciar en Psicologia el juny del 2003.
Jo vaig a ballar... I no em salto cap classe!
Continuitat, força, perseverància, equilibri.
Un petó!
Està bé compartir nom amb algú que ha inspirat aquests sospirs poètics. Però no pateixis que no sóc jo ni porto mala sort ;)
Gràcies, Violette, pel petó dansador!
Annna, ja m'ho pensava, que no eres ella... És un nom ben bonic, malgrat el dolor!!
Hola ! Passo a saludar-te ja que has entrat al meu blog i per cortesia... entro al teu.
Una interessant reflexió: la gimnàstica pel cos i per l'intel.lecte. Constància, dedicació,plaer...
Jo també nedo i escric! ;)
Bon cap de setmana!
Joana, gràcies per la cortesia! Jo també sóc cortès, per bé que una mica fanfarró... Em va agradar molt el teu blog. A reveure!
oh! no saps com t'entenc! jo no podria viure sense els meus llibres i els meus escrits (o em costaria molt, vaja) però tampoc sense fer esport pràcticament cada dia! Que tingues bon dia! :)
Gràcies pel comentari, Nimue! No, si ja et dic jo que els grecs devien tenir raó, al capdavall... Tu fas de profe de literatura, oi? Quina gran feina; jo crec que a l'institut ja ens ho ensenyen tot! Ara llegeixo El guepard, i m'està agradant d'allò més.
B7s
Publica un comentari a l'entrada