diumenge, de novembre 23, 2008

De vegades tinc llums

Un temps per a la calma. No sona pas malament. Jo em deixaria endur pel vent i no voldria sentir res ni ningú. Durant una bona estona. Crec que això són les vacances. Les vacances són un estat interior, en el meu cas, propens a les llums.
El meu company de pis m'agrada perquè a ell li explico que de vegades tinc llums. I ell m'entén (suposo, hahaha!).

Desaprendre és una teoria que no acabo d'entendre. Hi ha narradors de renom que diuen que després d'aprendre bé un conte, quan el conte arriba a formar part d'un mateix, arriba el moment d'oblidar-lo. I mira que mai ho entenia, fins que vaig experimentar i vaig intuir el significat de tot plegat. Però ara, la veritat, ni flowers.

He après que faig millor una assignatura bé que dues a mitges. És clar que pateixo bastant quan tinc la impressió que no avanço. Les coses han d'anar endavant, és clar: The show must go on. Però poc a poc, eh! De mica en mica.

M'agrada aprendre coses de mi. Ara tinc alumnes universitaris, i jugo molt i em diverteixo gairebé a cada sessió. Avui he anat a visitar el monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages.

5 comentaris:

nimue ha dit...

Mica en mica, ara ho has dit... Millor fer poques coses ben fetes que caure malalt per voler fer-ne massa! t'ho dic per experiència! ;)

Rita ha dit...

Mica en mica s'omple la pica diuen i això és el que compta, no?

Diuen que està molt bé el monestir de Sant Benet...

AGUARELIX ha dit...

Caram, Nimue, quina foto més xula!! Crec que tens tota la raó. Jo estic més a gust fent poquetes coses però ben fetes que no pas massa coses amb presses... Odio les presses!

Rita! El monestir de Sant Benet és una passada. L'han deixat ben xulo! Unes visites molt interessants (tant el romànic com el modernisme són les meves passions!).

Joana ha dit...

Aquesta calma sol portar a una pau interior...que tot sigui dit no s'aconsegueix fàcilment però, quan la sents la pots transmetre, si no és impossible.
Això de disfrutar amb el que fas i a sobre aprendre és un regal!
Feia dies que no comentava...no m'ho tinguis en compte!
Una abraçada

AGUARELIX ha dit...

Joana! Però què vols que et tingui en compte, dona! Sempre benvinguda, ja ho saps. Tens raó que és un regal. Sovint, molt sovint, em sento regalat.