dimarts, de novembre 11, 2008

Com qui es cobreix de glòria

Ai, volia que els nervis passessin a un segon pla i he volgut deixar-los enrere escrivint de nou. Però no tinc tema, fora de les ganes de jeure sota els llençols. Sí sí, em cobriré de llençols com qui es cobreix de glòria. Per celebrar que encara em queden tants d'anys per acabar els projectes, perquè no tinc cap pressa i la crisi de moment no em vol afectar... Perquè si les emocions poguessin seguir el ritme de les muntanyes russes les meves seguirien les del Dragon Kahn. Perquè aquest segon és d'or i amb l'or no s'hi juga i menys jo que pateixo tant si no tinc estalvis.

4 comentaris:

nimue ha dit...

vaja! sembla que és la temporada de les muntanyes russes! Potser ens convindria una estada a un balneari a veure si les coses tornen a posar-se al seu lloc, no?

ooooooooommmmmmm... oooooooommmmmm....

fada ha dit...

Jo ja fa deu anys que vaig pujar al Dragon Kahn i en encara no he aconseguit baixar-neeeeee!!!! Algú em pot dir com es pot aturar aquest ritme frenètic??

Rita ha dit...

No em veieu??? Però si també hi sóc! ;-)

AGUARELIX ha dit...

Ei, Nimue, m'apunto al balneari!

Fada, jo no hi he pujat mai... Però crec que puc endevinar el que hi sentiria!

Clar que et veig, Ritaaa! Com estàs? Espero que fantàstica com sempre!

Petons a totes!!!