dissabte, de novembre 08, 2008

En grau excessiu

L'últim post repassava la relació amb alguns animals. Voldria parlar també d'altres animals més propers a nosaltres malgrat no ser el nostre millor amic. Oh, però que pesat. Parlar de persones i els llaços que els uneixen i els separen i els fan anar al ritme de la influència mútua... Ja ho sé que sóc mimètic. Què hi farem. Hi ha coses que és millor que ens les prenguem així, no? A més hi ha poesia en la mímesi. O n'hi ha pertot i, com diu la Coixet, "la belleza está en los ojos de quién la mira". Quina bestiesa, vaig pensar, les coses haurien de poder ser belles sense que les jutgéssim com a tals. Són molt més belles que nosaltres. Que jo, en tot cas. Res per poder apreciar-les millor, ni tan sols en la mateixa mesura de la seva bellesa.
Aquest és l'inici, segurament, del depassament. Quan la realitat ens depassa, vull dir. Quan ens excedeix. Ens esgota. Ens consumeix. En francès hi ha un gran verb que és avaler (menjar completament, acabar).
El proper diumenge he quedat amb un professor de la Universitat. Sempre hi he tingut bona relació, amb els professors. Amb els de filosofia, molt bona. Una em va convidar a conèixer Raimon Panikarr, que li feia de tutor de tesi. Vaig ser a casa seva, a Tavertet. I ara veuré el profe de Català I de la UB, que vaig tenir ara fa uns anys. Aleshores li vaig demanar que em corregís un text perquè volia presentar-lo a un concurs de reportatges... Me'l va tornar sense gairebé cap correcció perquè me l'havia remiradíssim, i me'l va valorar com a molt ben escrit i com a molt personal. No entrava, però, dins de la categoria de "reportatge". Miraré de penjar-lo, però potser em caldrà fer-ho a trossos.
Ah, i el títol, és que buscava si existeix "depassament" al DIEC i he arribat a "ultrapassar" i, definitivament, a "ultra".

4 comentaris:

fada ha dit...

Tinc la sensació que vas una mica massa estressat, Isaac! I no siguis tan modest, que la teva bellesa és gran: el teu interès per les coses, l'entusiasme que hi poses, la conversa, el que has vist i viscut i saps transmetre... Respira a fons i pren-t'ho amb calma. Una abraçada.

AGUARELIX ha dit...

Potser sí, Fada, que ho estic, d'estressat. Però més aviat crec que és el meu tarannà, tan atabalat hahaha! La mirada és superimportant; qui diu mirada podria dir interès, no trobes? A la UOC he hagut de dixar de banda un parell d'assignatures perquè ara treballo també a la UAB, als matins. Gràcies pels ànims i fins aviat!

nimue ha dit...

subscric el que diu la Fada, relaaaaaxa't! que l'hivern és llarg i has d'arribar sencer a l'estiu! :)
Que bo és el Panikarr, m'encanta!

AGUARELIX ha dit...

Nimue, m'ha passat allò que contestes i se t'esborra, saps? Et deia que tens raó, que si no canvio els ànims no reviscolaré ni a l'estiu amb un gelat de vainilla!