L'estiu, genial. He escrit poquíssim, gairebé gens. He copiat un fragment de l'Art d'estimar, d'Ovidi, que tenia el meu amic Fermín a Sarajevo. Ara m'agradaria haver escrit més i tot plegat, però la inspiració em va venir del riure i del viure i les lumières... doncs això, que no vaig tenir el neguit ni el moment per ordenar o explicar-m'ho tot plegat amb lletres.
Sarajevo és preciós. El que més em va impressionar va ser l'entorn muntanyós de la ciutat. Després de la sequera que hem passat i tot plegat, al·lucinava amb la de riqueses naturals que tenen per allà! Hi havia la part turca plena de barets on prendre cafè i tes i pastes... Vaig coincidir amb un festival de cinema amb ple de documentals sobre la situació a la ex-Jugoslavija. Quina passada d'història tan recent, quina passada de llengua!!!
Ai, els records s'encavalquen i no em sento amb prou forces com per destriar-los... he pensat d'anar-vos-els mostrant així que em vindran.
A banda de tot em vaig lesionar el braç dret en un dels viatges en tren, de Ljubljana a Zurich, i ara m'és un pèl penós aquest esforç d'escriure... Un altre dia us explico com tenia la granja dels amics suïssos a tocar de Zurich, i com vaig recórrer encara tres quartes parts de país (fins a Ginebra) per canviar de tren i arribar finalment a la granja... Aquest meu cap passa de mapes i l'aterratge és sovint tan dolorós!!! ;))
Bé, deixaré el fragment "ovidià", encara que sigui per reprendre'l en un altre post:
Persisteix, i venceràs amb el temps la mateixa Penèlope. Troia resistí molts d'anys, però fou finalment vençuda. Si et llegeix i no et vol contestar, no l'obliguis a fer-ho; procura únicament que continuï llegint les teves tendreses, que ja respondrà algun dia al que va llegir amb tant de gust... Els favors arribaran d'ells mateixos en temps oportú. Tal volta rebis una resposta trista, pregant-te que deixis de sol·licitar-la; ella tem allò que et prega i desitja que segueixis fent el que et prohibeix. No et desanimis, no t'aturis, i ben aviat veuràs satisfet els teus desitjos.
Quin paio, aquest Ovidi!!! hahahahahaha
7 comentaris:
Ben tornat, maco!
I ara a explicar-nos-ho tot.
Bé, el que es pugui, és clar. :-)
Benvingut! tinc la sensació que t'ho has passat molt bé! cuida't el braç i xino-xano a fer-se a la idea que se'ns han acabat les vacances!
L'Ovidi té perles enormes als seus llibres! :)
Benvingut! Cuida't, noi! Els clàssics, sempre els clàssics... Petonets.
Ooooh! Quina il.lusió retrobar-te encara que sigui lesionat...
Sarajevo...ens ho explicaràs quasi tot?
Et noto eufòric! i m'agrada ;)
Ei, Rita, Nimue, Fada i Joana, bentrobades!
Aniré deixant petjades d'aquest estiu així que me'n vindrà la flaira... Espero que les noves vivències em faran reviure l'alegria dels dies passats!! Pot sonar cursi però la veritat és que us duia una mica amb mi... pensava com podria explicar-vos l'experiència a mesura que els fets s'anaven succeint vertiginosament, a la velocitat de les llums :)))
Quin fragment més bonic que n'has triat, de l'Ovidi... Gràcies, i benvingut de nou!
Salut, Ainalma! I bentrobada. El fragment aquest... em va agradar un munt. B7s!
Publica un comentari a l'entrada