Total, que m'ho vaig passar força bé a Menorca. En guardo un bon record. Fins vaig escriure un poema, perquè amb llibreta a la mà, i bolígraf, és fàcil que m'arribi la febre aquesta del verb.
Passa que començo sovint els poemes amb un "vull". Estic ben bé carregat de voluntat, podríem dir. És la força del desig, suposo. A La mort i la primavera, de Rodoreda, se'ns presenten les dones embaraçades, amb els ulls tapats, "per matar-los el desig". Ho vaig trobar boníssim. De fet no coneixia el "desig" com a traducció d'antojo, de manera que la "mort del desig" per mi significava anul·lació de la voluntat, com una negació de l'ànima...
Oh, i sense més dilacions, el poema, que m'agradaria que encapçalés un petit recull que penso anar forjant durant el curs i fins que no l'acabi... Sarajevo, mon amour.
Vull que siguis aquí
perquè sí
Pel capritx estètic
d'un passeig vora el mar
Tenir-te i reveure't i ser-te
ençà dels somnis
sense el pes de normes
ni gramàtiques
Per la sola enyorança
de contorns
la màgia de l'instant
i el frenesí... això és
perquè sí
perquè sí
Pel capritx estètic
d'un passeig vora el mar
Tenir-te i reveure't i ser-te
ençà dels somnis
sense el pes de normes
ni gramàtiques
Per la sola enyorança
de contorns
la màgia de l'instant
i el frenesí... això és
perquè sí
6 comentaris:
Caram, ens està sortint poètica la tardor ;)) Endavant amb aquest recull, ja ens l'aniràs penjant. Bonic, el poema. Un petó.
Fada! Que l'altre dia et va passar una cosa post-ural ben curiosa, eh... Va ser tot just acabar de penjar-lo que ja l'havies comentat. Coi, quina rapidesa, vaig pensar, però és que hi havia de fer modificacions i doncs vaig haver de despenjar-lo una estona. Merci pels ànims. Petó!
Aguarelix! fas de tot! que polifacètic! molt bonic el poema. Ja ens deixaràs llegir més coses...
Oh, Nimue! Tot són bones intencions... En el primer estadi del procés, diria que les idees no s'arriben a concretar i resten encara ennuvolades, o en els núvols, o com se digui haha! També m'he de centrar en la carrera, que començo segon cicle de Filologia catalana a la UOC... Ui, no sé si ja ho havia dit.
B7s!
Bé, ja veig que escrius a ritme trepidant, no de forma tant intermitent com jo... m'ha semblat que tornava a llegir-te amb la febre del verb, i per la sola enyorança de contorns... aquest vers és perfecte.
Ah, Mirielle! Que en feia de temps que no passaves per aquí... És fantàstic el que em dius del vers, això per mi vol dir que el poema té alguna espurna ;))
Publica un comentari a l'entrada