Recordo un curs de poesia representada, on una de les companyes va treballar un poema d'en Martí i Pol. Aquest poema és un cop de vent, començava. Després l'he volgut fer meu, i m'he imaginat poemes com un cop de puny... I certament trobo que s'escauen millor els punys en una ciutat com Barcelona. Suposo, doncs, que depèn molt del lloc on visquis!
Per exemple, en Martí i Pol, a Roda de Ter, devia sentir molt més la força del vent que no la dels punys. I això deixant de banda que fan més dur i més guerrer... Ell ja en devia tenir prou amb el vent, vet-ho aquí.
Doncs bé, el cas és que fa temps que fantasiejo de marxar d'aquesta ciutat, i ara aquest detall dels cops fa que tot plegat prengui un aire (que no vent) ben pouètic. Amb el benentès que la poesia lluny d'aquí no seria forçosament un pou ;). I si no, com és la poesia per altres contrades?? Tinc pensat d'anar a Manresa, a Sant Pol de Mar, a Sant Celoni, al Garraf... Cada lloc on aterro m'agrada per anar-hi a viure!
Què deixaria a la capital i què me n'enduria?? Una motxilla plena de llibres, la possibilitat de tenir un hortet, d'aprendre el nom de les flors i els ocells... De petit, quan encara no tenia raqueta, ja al·lucinava dient el nom de les coses. La meva mare diu que em tornava literalment boig quan veia una pilota i l'anomenava: "és a tennis!" "és a fúmbol!". Jajaja, és un plaer que tenen els nens petits, esclar, i que a mi no m'ha abandonat. Ara no és per anomenar pilotes, però ;)
Doncs m'he quedat sense un curs de poesia que pensava fer a la UAB la tercera setmana de juliol... Hauré de trobar altres divertiments!
8 comentaris:
homehomehome!! jo et recomane el Garraf sense dubte! i això que no sóc nativa! però jo sóc de les fugides de Barcelona i altres grans capitals i aquí es viu la mar de bé. :))
Barcelona és com tot, t'hi pots avenir o no. Si te la fas teva, a la teva mida, pots ignorar segons quines zones i viure-hi bé. Jo tinc els meus llocs especials, me'ls he anat fent meus, mica en mica, i m'hi trobo bé.
Sort en la tria que facis!
Bon capde! :)
jaja, jo també vull deixar Barcelona!! vull anar-me'n a les gran extensions de prats i de flors que hi ha a l'estimada Àustria, vull fer una mica de tirolesa, i excursions, caminar i caminar fins ja no poder més (com ho trobo a faltaaar) la vena alpinista que tinc aquests últims dies em batega amb massa intensitat. :-)
Aix, Nimue, que ja sé que a Vilanova s'hi viu la mar de bé... L'únic que passa és que hauria de canviar també de lloc de feina, i potser són massa canvis, de moment. Per més endavant, però, serà la meva destinació preferida!!! Això sí, reserva'm un lloc prop del mar o de la plaça de la Vila (1978) :)
Gràcies, Rita, però la tria de moment és purament virtual. Suposo que em deixaré portar per la millor oferta i algun lloc que em permeti de seguir treballant on estic ara... A Barcelona l'estrès ambiental em sembla que no em dixarà canviar mai el nerviosisme per un estat més pacífic!!
Mirielle! Així doncs una onada alpina recorre el teu esperit últimament... Ves per on, a Suïssa també t'hi trobaries de fàbula!! Et puc donar l'adreça d'una granja al bell mig del no-res on t'acollirien de meravella. Camps i flors i una llibreteta per escriure, sí senyora. Jo hi vaig aquest estiu; ja en penjaré alguna foto així que hauré tornat :)
Martí i Pol deuria sentir també la duresa de la feina a la fàbrica i la força de l'aigua del riu. Veig que la Nimue ja és una convençuda total. Jo, que sí que sóc nativa, et recomano Vilanova, però no tant... Ha canviat massa per al meu gust, s'ha fet massa gran. Però no ho canvio per res del món! A falta de curset, per què no agafes uns quants llibres de poesia i véns a sentir la força del vent ran de mar? Petonets.
Oh! Em sembla un pla perfecte... Vindré, certament. Tinc moooolt poca poesia, però; hauré de passar per la biblioteca. Això sí, dimecres 16, de matinada, me'n vaig cap a Menorca (també hi fa vent i és a ran de mar!!!)
Petonets i merci pel consell :)
Tu que vius a Gràcia, no trobes que és un poble enmig de Barcelona i que té l'encant de les places, dels carrers amb pocs cotxes, de les pastisseries de poble i dels cafès on encara pots trobar els amics i on l'amo et coneix pel nom? No es fàcil trobar això... i a l'hora esta a cinc minuts de la Barcelona més moderna, dels parcs més emblemàtics i de totes les estacions de ferrocarrils, de les marítimes, i d'un aeroport... No és que et vulgui convèncer, eh?
;)
No sé, Violette, m'ha picat la mosca fugissera i, a més, em sembla molt romàntic de marxar de la grande ville! tinc la il·lusió de tornar a Toulouse, per exemple, o d'anar a Lion, a Grenoble, Bordeaux...
Ara que estic a Catalunya, però, ara que començo en una nova universitat, per què no provar en unes terres més tranquil·les? (confio que els nervis no voldran seguir-me allà on vagi ;))
Ara que, de moment, això de marxar, il parait que c'est juste de la fantasie!!
Publica un comentari a l'entrada