dijous, de juny 05, 2008

Poètica o fonètica, en què quedem?

Un temps per a la poesia, la poesia vinguda amb el vent. Arribada en avió a la finestra de casa meu, la que de vegades me'n descuido i es lleva un pèl bruta...
D'acord, la finestra, ella pròpiament, potser no, potser fóra millor dir que va arribar "a l'ampit", tot i que dir ampit no sembla gaire oportú llevat que no parlis de la casa on es refugia la Rínxols d'or... Doncs bé, en aquest punt exacte vaig trobar ahir un avionet de paper amb tota la santa taula fonètica del català. Sí, sí, la mateixa. Amb els punts d'articulació a les ordenades i els modes d'articulació a les abscisses.
La poesia dels sons em picava d'aquesta manera a les portes de la inspiració i em feia recordar tantes altres ocasions en què la fonètica ha estat en el punt de mira. Com quan vaig relacionar-me amb la B i pensava en la P i trobava que una diferència substancial entre totes dues consistia en la sordesa de la segona. De fet es podria dir que l'únic que feia imperfecta la P era la seva suprema incapacitat de suportar-me... Més tard amb la B, la qual si no tenia tants de llavis era igualment bilabial, sonava millor, i a més vam tenir una primera fricció que no s'hauria sospitat mai ni en el violon-cel. Es podria afirmar amb tota rotunditat que en acotxar-nos ens vam quedar ben africats.
Llàstima que, passat el temps, superior en el cas de P que no pas el de B (tot i que no va estar, tampoc, gens malament), totes dues van cloure els seus respectius òrgans fonadors i auriculars a les meves súpliques pseudoenamoradisses... I potser tot plegat perquè eren oclusives???

5 comentaris:

fada ha dit...

Veus que bonic: relacionar poesia i fonètica! A la carrera més aviat patia la fonètica i gaudia amb la poesia. Si tu haguessis estat el meu profe potser m'ho hauria mirat d'una altra manera;) Ara que no t'amoïnis per la P i la B: tant se val enviar un petó com un bes.

nimue ha dit...

Doncs sí! la Fada m'ha tret les paraules de la boca! té mèrit trobar-li la poesia a la fonètica, eh! a mi era una de les assignatures que més em costava a la carrera! :)

AGUARELIX ha dit...

Mira que guapes, elles! La Fada em respon amb un poema i a la Nimue li prenen la poesia de la boca...
Potser el que em passa és que em prenc molt seriosament l'eufonia dels textos; m'agrada la literatura per ser dita, i que soni bé (òbviament)!!
Besets i petons.

Joana ha dit...

Amb aquest post m'he perdut una mica. M'hauré de reciclar???
Sort que m'he perdut a casa teva...
Tindràs un desllorigador ? Que consti que part del meu ensenyament escolar el vaig fer en "castellà"...Això potser em mereix una disculpa o no!
Bona setmana...

AGUARELIX ha dit...

Ei, Joana!! Ets sempre benperduda a casa meva (si és que hi ha casa d'algú...). Pensava que sabries de la B, que és més recent; per la P no t'hi amoïnis (jo intento no fer-ho ;)))
Pel que fa a la resta --el que correspon al domini estrictament lingüístic--, tan sols he provat de jugar amb els sons de les lletres... No diries, al capdavall, que és suggeridor?? Oh, i si no l'hi trobes, escriuré ràpidament un altre post per suggerir nous ponts. Bona setmana a tu també!