dijous, de juny 19, 2008

De vell nou

Doncs deu ser així que tot comença,

amb un poc del darrer tast als llavis,

i a la retina el color de la mar,

i al carrer

el quitrà amarat de plors i pluja.

I dic que comença quan potser hauria de dir que acaba, perquè se't mor la mare, sense avisar, sense ni una mala malaltia, com li va passar diumenge al bo d'en Lluís, amic estimat.

9 comentaris:

fada ha dit...

Em sap greu pel teu cunyat i per tu. Aquestes coses et deixen sempre tan aclaparat... Avui he anat a un enterrament, la mare d'un amic. 87 anys i una vida plena. Gosaria dir que ha estat un enterrament bonic. Però al migdia m'han trucat. El pare d'un company del meu fill (10 anys el nen, 39 el pare) i s'ha mort d'un atac de cor que l'ha tingut en coma des de divendres passat. Quin final de curs. No em puc treure del cap la canalla (en tenia una altra de quatre anyets) ni la dona. Perdona que t'ho expliqui, però el post m'hi ha portat i suposo que necessitava abocar tota la pena, tota la impotència i tota la ràbia que porto dins. Gràcies. Un petó.

Joana ha dit...

Sempre ve per sorpresa però a vegades sense to ni só. I no hi ha paraules pel sentiment i per el dolor.
Una abraçada...extensiva al teu amic!

AGUARELIX ha dit...

No t'amoïnis per deixar-te anar, Fada, la veritat és que si t'he despertat algun sentiment trist és just que me'l tornis, no? I a més, aquí sempre tindràs una espatlla on abocar el que sigui!! Un petó.
No hi ha paraules, Joana, tens raó, i potser és per això que la pena se't queda dins una llarga estona... Gràcies, wapa.

nimue ha dit...

una abraçada forta, Aguarelix...

AGUARELIX ha dit...

Gràcies, Nimue, fins i tot en aquest pla virtual les abraçades reconforten un munt...
Besets

Mirielle ha dit...

On, tenyint de cop sobte les blavors, els deliris
i els ritmes lents sota l'esclat del dia,
I oratges inefables m'han alat uns instants.
Sovint, màrtir cansat dels pols i de les zones,
i el mar que amb el sanglot fa el meu balanceig dolç.


És un fragment d'un poema de Rimbaud, m'ha vingut a la ment. i si reconforten envio encara més abraçades!

AGUARELIX ha dit...

Més abraçades... i quin poemeta més xulo! Mira, Mirielle Schönenberg: si en tens temps i ganes, la tercera setmana de juliol (del 14 al 18 inclosos), als matins, fan un curs de poesia a la UAB per 150 euros. Ja te'n passaré el programa via email (si el trobo)!!

Mirielle ha dit...

t'he enviat un mail! :-)

rhanya2 ha dit...

Un petó ben fort, Aiguarelix!