Fa deu anys que tinc vint anys

Vet aquí un altre discurset:
Primer de tot perdoneu-me si al final de la nit em trobeu una mica cansat. És que resulta que estic examinant els meus alumnes durant tota la setmana. I, evidentment, com a professor del tot virtuós que sóc i exemple de virtut, jo m'examino alhora que ho fan els meus alumnes.
I per acabar, perquè sóc bo, i breu, i sóc català, que no garrepa, vull dir-vos que bé que ahir va ser el meu aniversari, i que bé que l'endemà, és a dir avui, ens trobem per festejar que tinc trenta anys. Trenta anys que he passat sota el sol i sota els núvols i a cobert, trenta anys després dels quals, per algun miracle de la voluntat, m'aturo i miro el món decididament atabalat i plenament enamorat de totes les coses bones que he trobat i trobo pel camí. Dels bons amics i de les bones dones (aquestes, no em pregunteu per què, sempre són les més dolentes). Del bon menjar i de les festes populars. De les llengües, la lingüística i la literatura, que és el meu palau perquè és el meu refugi.