Contra les claus que es perden soles.
Em vaig trobar l'altre dia, a la moto, aquesta enganxina. Una enganxina on hi deia això. Amb, a sota, una creu rosa igual que la Creu Roja. Em va semblar una broma del destí. Una d'aquelles bromes pesades del destí. Però em va fer somriure, per sort, perquè tot i ser pesada va provocar-me l'alleujament d'adonar-me que no es tractava d'una multa ni cap altra sanció. Encara no sé de què es tractava, à vrai dire. En tot cas, el nom em va semblar "cachondo" (happy pills). Això em va tenir content un bon moment.
De fet aquestes dues setmanes he anat saltant d'alegria en alegria molt seguidament. La primera setmana perquè me la vaig passar escrivint el meu discurs per al casament del Marc. I la segona perquè me l'he passada ressacós de l'èxit que van tenir l'actuació i el text. Sobretot el text.
I, ben mirat, això de happy pills pot molt bé ser una campanya publicitària de qualsevol cosa. La qual cosa em connecta (mitjançant aquesta xarxa connectiva que em traspassa l'ànima) amb una campanya de l'ajuntament que --i per això vaig alegrar-me també una bona estona-- s'anuncia de la manera que vet aquí: Tinc tan bona salut que el cor només me'l pot trencar l'alba.
Així doncs, no m'atreviré a dir que tinc GAIRE bona salut perquè --j'en suis persuadé-- si no fos per desoris com ara les happy pills (contra les claus que es perden soles) a hores d'ara el meu cor ja feia malves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada