Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m’omple.
Només l’anhel d’infinit
i el vent, per les quatre portes...
Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917)
Estava buscant al diccionari de l'Enciclopèdia el significat d'anhel i doncs m'he adonat que era tot just el que em pensava: desig vehement. Amb aquestes mateixes paraules. Ho devia haver buscat alguna altra vegada. Si no, no m'ho explico.
A banda del mot el poema m'agrada. Vull dir que a banda d'anelhar (és a dir, de desitjar vehementment) l'infinit. Aquesta idea em deprimeix més que no pas divertir-me. Perquè em sembla un mot molt pesat, aquest infinit. Les quatre portes no les entenc, és clar, però el poema em transmet un no sé què gegantí que m'agrada força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada