diumenge, de gener 01, 2012

L'alegria de ser (II)

En l'última entrada semblava que les definicions haguessin de ser difícils per definició. Ben al contrari, hi ha casos en què definir pot ser facilíssim. Per exemple, hi ha paraules que defineixen per si soles: hi ha mots el significat dels quals és compartit per mooolta gent. Acostumen a ser termes concrets, diferents de felicitat, amor, enveja,... Sobre aquests darrers, les diferències de concepció no acostumen a ser gaire fonamentades, al capdavall. Els mots definidors, per tant, ens ajudarien a orientar-nos enmig de la sabana conceptual vastíssima del parlar amb propietat.
Per a il·lustrar un d'aquests mots, res millor que un bon exemple:
Aquest Nadal buscava regals en una llibreria, i vaig trobar-hi llibretes, una agenda xulíssima (tot i que em va fer dubtar: era "la agenda del fin del mundo"...), i finalment vai voler trobar una d'aquelles històries il·lustrades que tant ens agraden. Un conte. En publiquen de taaaaan bonics!! Se'm va presentar, però, un gran inconvenient: la paraula en qüestió no em venia. Era tan així, tan poc accessible el mot "conte", que, malgrat les explicacions i perífrasis que vaig usar davant dels empleats, no hi havia manera... Diria que, sense el mot, no sabia el que buscava; aquesta és la conclusió. O sí que ho sabia, però desdibuixat (una paraula hauria valgut, com a mínim, tant com una bona imatge).

Més enllà de les causes del meu lapsus, vaig adonar-me del poder dels mots i de l'anomenar. I no era el primer cop, sinó que abans m'havia passat davant d'un grup d'alumnes, quan vaig fer servir el terme "país" per referir-me a Catalunya. Vaig actuar en contra dels meus principis, certament, ja que en els cursos intento allunyar-me de qualsevol polèmica ideològica. Sé que la cosa del país pot ser un tema conflictiu i/o mal portat per segons qui, i he vist com iniciar un debat d'aquest tipus a l'aula no beneficia ningú. Com a confirmació, la rèplica d'un alumne estranyat no va trigar: perdó, què vol dir "país"? Perquè estem d'acord que el país és Espanya, no?

Aquest segon cas evidenciaria que el mot "país" és d'una altra natura que el mot "conte". Tots dos serien definidors en tant que "drecera intel·lectual" (potser hauria de dir que tots els mots ho són, de definidors), per entendre'ns i per orientar-nos, però el primer conté una càrrega ideològica que gairebé n'esgota el significat. Dir "país" és, doncs, dir una ideologia? Depèn: per a l'alumne estranyat "país" i "conte" no serien substancialment diferents.

Cap comentari: