Fa com uns quatre anys que vaig pensar per primera vegada en termes de practicitat. Va ser quan vaig decidir de deixar el francès pel català. De fet no és que el deixés, espero no dixar-lo jamais. Però com a profe de català em sento més en el meu lloc. Perquè sóc aquí, evidentment. Convençut que ja n'he parlat en algun altre post. I si sóc fora, llevat de França i d'Itàlia, l'idioma és l'anglès. Per això serà abans que l'eslovè.
No em queixo gens de la tria, al cap de tant de temps. Tinc una feina que mai hauria pogut somiar. De vegades em reca d'haver deixat el francès, esclar, però aleshores allargo els llavis i faig ganyotes recordant els sons vocàlics per excel·lència. I parlo una mica sol i sense gaire sentit, però en francès.
Ahir la meva mare me'n va dir una que no oblidaré. Em va dir que un amic de Berga s'havia acomiadat de la resta del grup, quan se suposava que havien d'anar a un concert, amb les següents paraules: ja em vagarà de veure'ls en alguna altra ocasió. I jo, de seguida: que bonic, mama. I cap a l'ordinador, vagar:
2 3 [LC] vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la.
6 comentaris:
Si jo no hagués estat profe de francès ho hauria estat de català... però vaig aprendre abans a escriure el francès que el català, i a comptar en francès, i a llegir en francès i aprenia l'anglès i el llatí en francès... i... no és que em justifiqui però no sé quina de les dues és més materna...
Dilluns me'n vaig a Amsterdam, Aguarelix... Tocarà parlar en anglès!
I vull aprendre portuguès! Serà més fàcil que l'eslovè, sens dubte.
Jo també vull, Violette! Tinc un munt d'estudiants portuguesos i a més és tan a la vora... Però també en tinc de marroquins, i una d'austríaca... I l'àrab i l'alemany, doncs, també són ferms candidats. Per això quan viatjo una mica i m'adono que l'anglès és "el que cal", malgrat que la comunicació fóra moltíssim millor coneixent les llengües autòctones, em relaxo força i penso de reprendre els estudis d'anglès, que començava ara fa uns 24 anys.
Bon voyage, ma chère! Je suis persuadé que je travaillerai aussi comme prof de français un jour. Au fait j'avais un contrat pour faire le prof de conversation à l'EOI de Badalona, il y a 2 ans... Malheureusement j'avais pas assez de temps en ce moment la.
I jo crec que si no hagués estat profe de català ho hauria estat de francès le voilà! De fet durant un parell de cursos vaig fer classes de francès a l'ESO. L'anglès el tinc una mica abadonat perquè no el faig servir i ara m'ho passo pipa amb l'italià, malgrat no tenir massa temps per dedicar-li. M'encanta llegir-vos a tu i a la Violette quan us comuniqueu en francès. Un petó i bentornat!
Fada! És veritat que estaves amb l'italià aquest estiu... L'italià tb és mooolt bonic! Petons i bones festes!
M'encanta aquesta paraula...la meva mare sempre l'ha feta servir i quan era petita em deia: Quan et vagui fes això o allò...Per suposat jo estava sempre desvagada però em costava ajudar-la...
Bon Any 2009!
Bon any, Joana! I que les paraules no deixin d'encantar-te.
Publica un comentari a l'entrada