dilluns, de desembre 01, 2008

Sarajevo, mon amour II

Me'n torno als Balkans. Vaig a trobar una amiga a Ljubljana, capital d'Eslovènia.
Quan la vaig conèixer, era la mateixa nit de la Palma, jo anava tan borratxo que només sabia divertir-me i ser extremament l'Isaac de les llums. Va ser en un bar, esclar, i ella només feia que dir-me, però si vas fatal, home! I una vegada, que si no sabia ni com es deia. I jo que m'hi torno: tu tampoc saps com em dic. Però ella, Isaac (en anglès, of course). Aleshores el meu rostre es devia desfigurar completament mentre cercava desvalgut algun indici de fonema o síl·laba per on reconstruir el seu nom. Però res de res, i jo que em volia perdre per sempre, tan exagerat i cursi com de vegades em penso que només jo em sé posar.
I la rauxa em feia pensar que no en trauria res de bo, així que vaig anar cap a la pista, amb tot el folklore balkànic i les mosses que em confonien de tan simpàtiques... Però al cap de poc hi tornava i ella em recriminava que hagués anat a ballar amb altres noies.
hahahahahahahahaha!!!!
I jo (cosa que m'ha recordat en l'episodi segon de la nostra amistat), es veu que li deia que me n'anava només per tal d'oblidar-la, però que com que veia que no podia, doncs tornava.
Al capdavall ens vam fer quatre petons i em va donar la seva adreça electrònica. Maja, és un nom maco, eh?! (es pronuncia "maia").
Tinc oberta una carpeta al Hotmail on guardo tot el que em va passar i m'ha anat passant arran de l'estiu del 2008. No para de créixer.

10 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Que encantadorament fàcil és conèixer gent als Balkans... i que bonic és el seu accent impronunciable... i que preciosos els seus noms : Maja, Milos, Jasna, Zoran, Mladen, Dragana...
Com enyoro jo també aquest estiu.
I que poc m'ho imaginava quan Sarajevo era només un nom basculant entre tu i jo al bar de la plaça del Diamant!

AGUARELIX ha dit...

Jo tampoc no m'ho imaginava, Violette, gens ni mica! Tot el que dius va ser el millor: els noms, l'accent, la coneixença... Jo vaig anar amb molts espanyols, però l'ambient per si sol ja convidava a la descoberta. On aura encore des chances de parler à la place du Diamant, tu verras ;)

nimue ha dit...

uau! sí que donen de sí les nits balcàniques!! ;)

AGUARELIX ha dit...

I tant que sí, Nimue! Màgiques com poques. A més de nit a l'hivern ve de gust dormir... Que no t'enyores de les nits d'estiu? :)

Joana ha dit...

Llegir-te és com mirar un àlbum de fotos!
Veig les cares, les noies, els noms, els seus ulls i la carpeta plena d'històries que mai oblidaràs...
L'estiu és per a viure'l! ;)

Rita ha dit...

Hi ha viatges que deixen records inesborrables i persones que perduren.

Gaudeix-ne i comparteix amb nosaltres els que puguis! :-)

goooooood girl ha dit...

your blog is so good......

fada ha dit...

Ja serà el mateix ara a l'hivern que era a l'estiu? Bona sort. Un petó.

AGUARELIX ha dit...

Quin "piropo" més guai, Joana! Ja m'agradaria escriure àlbums de fotos ;)
Tens raó, Rita, n'hi ha que deixen records inesborrables. Jo ara mateix m'inspiro moltíssim amb aquest darrer estiu.
Gooooood girl, thanks for watching my blog. I just wonder if you're as pretty as in the photo :P
Fada, realment això és un misteri... d'aquí poc en trauré l'aigua clara!

rhanya2 ha dit...

Que hi tornes??
Molt bon Nadal, chéri!!