dijous, de juliol 31, 2008

Dels Pirineus a Granada passant per es Mercadal

Oh! Per fi m'he decidit. Feia massa temps que no deixava cap empremta per aquí... Primer va ser un viatget a Menorca i el cap de setmana passat a Sort (Pallars Sobirà), en una trobada de narradors: Un riu de contes. Molt bé abans i després de sortir a explicar el romanç, perquè em vaig quedar sense saliva i el patiment em sortia pels ulls... Però només van ser cinc minuts, la resta del temps vaig comprar loteria i vaig escoltar mil històries i vaig conèixer un mallorquí instal·lat a Vic que aprèn a fer instruments de corda. Sóc luthier, em va dir. Hahahaha, jo sóc professor de llengües.

I la companya d'una narradora amiga i veïna, amigues i veïnes, em deia que cada vegada em veu més jove. I jo, que això és l'amor. I és que la nit abans de tornar-me'n cap a Barcelona, a Menorca, vam anar a les festes d'es Mercadal, i vaig conèixer una noia de Granada que té un nom rus però res més, de rus, perquè el to de la pell ben negret, això és, bronzejadet. Va néixer aquari, 12 dies després de mi. I em diu estás loco, perquè he agafat uns bitllets per anar a veure-la el cap de setmana del 9 i el 10.

La següent cançó no té res a veure amb la història, però és que m'he comprat un MP3 i quan l'escolto al·lucino amb el cap ple de sons com si una orquestra sencera em percutís el cervell amb cordes i vents. I aquesta és una de les poquetes cançons que hi tinc, de moment:

Recoi, no vol pujar la cançoneta... En deixaré la lletra, almenys:


Qui n'ha begut
En tindrà set tota la vida
Qui ho ha deixat
Ja no suporta el pas dels dies
Enganxa més que l'heroïna
I és tan eficaç com l'aspirina
Diu que et transporta a un altre planeta
T'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure
I ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s'oblida?
I ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
Digue'm si és veritat
Digue'm que no pot ser
que això també sigui mentida
Diu que et transporta a un altre planeta
T'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
er cada moment que tornes a viure
Mishima, Qui n'ha begut

4 comentaris:

fada ha dit...

No sé si seré massa dura, però algú que et diu pijo per ser contacontes no et convé. I quan tornis a explicar algun conte, fes el favor d'indicar dia, hora i lloc. Que et vagi bé el cap de setmana ;))Petonets.

AGUARELIX ha dit...

Ei, fada, no m'ho deia pels contes, sinó pel tema de marxar a la muntanya... Suposo que al capdavall només volia provocar-me!! I no t'amoïnis que avisaré puntualment la propera vegada que hi hagi sessió...
Gràcies i petonets!!

nimue ha dit...

eiisss!!! aprofita per fer tots els viatges que pugues! que després arriba el fred i les maletes pesen més amb els abrics! ;)

AGUARELIX ha dit...

Ben cert, Nimue! Igualment, després de tot el dispendi d'aquests mesos no em quedarà un puto duro per fer més viatges... Besets salaets.