La Setmana Santa comença lentament, com m'imagino que va ser l'enfonsament del Titànic. Ja m'han trucat per donar-me feina per demà i la resta de dies, però... Estava escrit! T'ho havien dit! Aprofito doncs la darrera estona que podré seure tranquil·lament davant la taula de l'escriptori amb l'ordinador. Giro el cap cap a la finestra i el vespre tot just comença a estendre's pertot sota el cel. Alguns núvols rosats es barregen amb altres de grisos. El blau del cel adopta un to que m'inspira tendresa. La visió del Tibidabo i la creu del Park Güell és més clara i nítida d'ençà que vaig netejar els vidres de l'habitació. Podria dir que abans ni els veia, però exageraria. No eren tan guapos, això sí. És d'agrair la millora, sens dubte. Amb els vidres passa igual que amb les ulleres: una vegada que vaig haver de dur-ne, vet-ho aquí que mai em recordava de rentar-les. De manera que, així que ho feia, la visió del món m'esclatava als ulls amb una bellesa i una força sorprenents. I jo que pensava que el món era brut i lleig... I aleshores me n'adonava, com ara: quin món tan bellament diferent rere els vidres nets!
Rentem-nos els vidres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada