El primer dia del taller de Cuines del món vam treballar una recepta típica del marroc: amanida de cogombre i maduixes. Hi vaig conèixer una noia d'aquelles que et fan somiar despert (mentre puguis somiar i tallar maduixes alhora sense tallar-te, cap problema). De fet, no la vaig conèixer gaire bé, perquè ni tan sols conec el seu nom. El seu cognom, per contra, sí que el conec: Castillos. Va ser tot u el fet de sentir-lo i recordar la meva estada a Tolulouse, durant el curs 1999-2000. Allà vaig sortir amb una noia italiana que es deia (i es diu, suposo) Francesca.
Més concretament, el que vaig recordar va ser que un vespre, mentre sèiem, la Francesca i jo, en un banc dels jardins de la Cité Universitaire, vam començar a discutir sobre la nostra relació. Ella va justificar-se (tampoc no me'n recordo gaire bé...) dient que acostumava a posar-se a la defensiva ("sulla defensiva") davant del que jo li deia. Aleshores vaig fer l'orni, adoptant una actitud d'ignorància total -la qual cosa em produeix per si mateixa un gran plaer-, de manera que vaig demanar-li (evidentment, en italià): Què significa "sulla defensiva"? Aleshores ella va estirar lleugerament l'esquena enrere i, posant-se les mans damunt dels pits, em va explicar: "Imagina't que són dos castells (castelli); si un dels dos percep que l'altra l'atacarà, es posa sulla defensiva. Jo aleshores només feia que pensar: "però si no ataco ningú... Jo els vull tots dos!".
No sé. Només espero que el nou castell no percebi que l'ataco, o en tot cas, que no ho percebi abans que jo no ho vulgui.
5 comentaris:
Bona metàfora la dels castells. L'accent del "sulla defensiva" li dóna un toc especial.
Però, "abans que jo no ho vulgui", potser sí que el teu nou castell necessita saber que vol ser atacat. Entre cogombres i maduixes l'olor ajudarà. Que si s'acaba el curs gastronòmic, serà massa tard!
Entre classe i classe...
jacobè
En serio?? El castillo NECESITA saber que QUIERE ser atacado??? A ver si ahora resulta que las mujeres no saben lo que quieren a menos que alguien se lo diga. Encuentro el comentario un poco asquerosillo (sin querer ofender).
Supongo que se refería a que el "castillo" necesita ver (saber) que le atacan para que pueda establecerse una comunicación con algún otro "castillo". De todas formas, ya vamos por la quinta semana y únicamente he asistido al curso de cocina una vez. Ya me perdonaréis los más gourmands!!
m'ha divertit molt aquesta entrada, mestre!
m'encanta sobretot aquesta part:
"Aleshores vaig fer l'orni, adoptant una actitud d'ignorància total -la qual cosa em produeix per si mateixa un gran plaer"
si algun dia acabo d'escriure una novel.la, et demanaré permís per copiar-te aquesta frase! :)
Tota teva, fruiter!!! Serà un honor tenir una frase a la teva primera novel·la.
Publica un comentari a l'entrada