El mur

Avui ha estat un diumenge diferent. No perquè hagi fet res d'especial, sinó perquè cada nou dia té quelcom de diferent. A part d'això el cert és que sí que hi ha hagut un esdeveniment que l'ha fet únic i propi i amb majúscula inicial: he acabat la llibreta dels mots i de les citacions. De les frases fetes i proverbis. En català, castellà, anglès, francès i italià. La llibreta que he anat escrivint durant els deu últims anys, és a dir, de mica en mica. Tot plegat unes cent planes i escaig, amb la intenció primeríssima d'engrandir el meu cabal lingüístic. I ara déu n'hi do, una sensació estranya em recorre el cos. Tot d'una deixo enrere l'obra on he vessat els passatges que he trobat més colpidors dintre les novel·les que he llegit al llarg de tot aquest temps. Vida privada, de Sagarra; Les aventures del jove Werther, de Goethe; Rayuela, de Cortázar; Los hermanos Karamazov, de Dostoievski... Cites de pel·lícules i molts altres textos que m'han caigut a les mans ja sigui a la universitat o per pura casualitat encuriosida. Molts trossets de pensament que m'han cridat l'atenció, com el que apunto tot seguit:
"Un muro de imposibilidad separa la tierra del cielo; el hombre tan sólo puede soñarlo y admirarlo". És de Galileo (s. XVI).
És una de les primeres entrades que tinc a la llibreta, i per això suposo (n'estic segur) que passava per un moment molt més idealista que no ara. Fins i tot tenia una teoria el·laborada sobre aquest tema, però en el terreny terrenal i interpersonal. Per mi el mur seria, de fet, allò que ens separa els uns dels altres, el que ens impedeix de lliurar-nos completament i, alhora, el que ens protegeix de l'alteritat. L'àlbum dels Pink Floyd, The Wall, en parla metafòricament. Ho enfoca des del punt de vista de l'educació i de com els pares (la figura del professor) basteixen els nostres murs a base de prohibicions i altres "ordenances". Aquesta és, en tot cas, la part de la cançó que he aconseguit d'entendre amb el meu anglès de pa sucat amb oli. Hehe, me'n vaig a dormir.