dissabte, de maig 04, 2013

Impressions de Tàpies

D'Antoni Tàpies, a Res no és mesquí, dins "La pràctica de l'art" (Ariel, 1970): "Per començar, nosaltres ja gairebé no sabem ni tenim temps de veure les coses. Els sentits ens rellisquen sobre l'excés de preocupacions, de coloraines, d'atordiments i de sorolls que sempre ens envolten. Hem de conquerir i aprendre el més primordial: poder i saber contemplar, poder i saber concentrar-nos en allò que fem, tenir temps per a meditar, tenir un mínim de decència i de llibertat en les nostres vides, amb les hores de repòs suficients per a poder-ho practicar."

Tàpies era una de les joies vivents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, mentre jo hi treballava, ara fa uns 6 anys. Trobar aquesta cita em retorna a l'experiència que hi vaig viure, i a com de malament em queien Tàpies i totes les vaques sagrades de la Catalunya correcta. És clar, jo no hi entenia un borrall, d'art, i de fet estic segur que ho hauria apreciat molt més d'haver-ne sabut.


www.espai.dibuixos.cat

No vaig guardar el text pel record del MNAC, però. El que més m'atreu del fragment de dalt és la relació de l'artista amb el fet de mirar. De fet, és la perspectiva des d'on més i millor valoro la seva vàlua. Perquè dient això l'any 1970, mereix tota la meva credibilitat i el meu respecte silenciós: les coloraines d'aleshores, comparades amb les d'avui dia, devien ser encara incipients. Avui són autopistes, oceans de la informació, les coloraines.

Ens exhorta a saber veure les coses, és curiós: som majoria (un nosaltres així de gran) qui, segons Tàpies, no sabem veure les coses. Hi hauria, doncs, un "veure les coses" reservat a... quins sabedors? Saberuts? Aquells que disposen de prou temps? Més espai a l'agenda personal? O aquells amb els sentits clars, que no els rellisquen damunt del món que els envolta... Aquells que s'omplen de calma i tenen una impressió més plena, diàfana -més espaiosa- de l'entorn?

Cap comentari: