Quina temor de paisatge! Sembla que no puguis arribar a l'aigua sense caure-hi de ple, talment et desprenguessis del rocam que l'envolta.
La leteratura que veig últimament no té una explicació. No busca la gran revelació ni és conscient de cercar un tema ni el perquè de tot plegat. És més aviat estètica. Plaent. Imaginativa.
Des d'aquí em sembla sentir l'olor de la mar.
La vida és un camí d'embelliment i d'envelliment.
Les quatre hores de son
M'he pres el cafè amb llet i es camell i el cel ennuvolat: em sent l'home més seductor des puta món.
Ortografia
Els núvols són alts malgrat la "v".
M'he exaltat i així no hi ha déu que dormi.
Doncs així van anar les coses. Bé, no exactament així, perquè el primer dia ja em vaig fer mal al peu (no em pregunteu com, que no ho sé) i vaig anar coix i doncs a mig gas la resta de l'estada. A part d'això, impecable!!!
Petons dels bons.
10 comentaris:
Se't nota entusiasmat! que bé! ara a tornar a preparar l'equipatge! :)) Ja contaràs coses quan el gat et torne la llengua. Quins gats... ains... :PP
Que maco...La vida és un camí d'embelliment i d'envelliment...
I tot això sense haver dormit! Quan estguis ben descansat fruirem amb el que escriguis tant o més que ara!
Bentornat! ;)
M'agrada aquest adjectiu, Nimue, "entusiasmat". Els meus amics psicòlegs en dirien "eufòric". I no t'imagines quina ràbia em fan posant-li nom a totes les coses però un nom lleig i amb uns aires tan pretenciosos...
I parlant de noms, el gat s'anomena "massaviat" ;))
Joana! Oh, ja m'agradaria poder escriure més sovint sota un tal estat d'inspiració... Em sembla que és només el tret de sortida i que cal vinga a treballar el seguit d'apunts, però digues-ne mandra o senzillament nuesa, els he volguts tal com eren.
Oh!! Aquest és el to de l'alegria i de les i·lusions satisfetes... Digues que sí... tampoc no cal dir gaire més : "...em sent l'home més seductor des puta món." Olé!
Ja ho pots ben dir, Violette, l'exaltació m'hi va portar... Com menys dormo les resistències dins meu tendeixen a fondre's! Sense oblidar el cafè amb llet, que va contribuir a encendre'm les lumières... Tens raó que no cal dir gaire més, però, ja n'hi ha prou i de sobres amb la primera part del títol ;))
Eh!! No s'hi val! Jo vaig deixar un missage i s'ha esfumat!! En fi, què hi farem que t'ho passis bé per Sort. Segur que no pots resistir la temptació de fer una baixadeta pels tobogans de pedra... ;) Petons.
Aguarelix, encantada d´haver trobat el teu blog, des de casa la Nimue. M´agrada el què escrius. M´agrada el què llegeixo.
Trobo preciosa la frase : "La vida és un camí d´embelliment i d´envelliment".
Menorca, no saps el bon record que en guardo. No hi ha res com Menorca.
M´ha sobtat molt la teva expressió: "petons, dels bons". És una expressió que jo faig servir sovint, junt a la de "petonets, dolcets".
Tornaré sovint. Una abraçada.
Fada! Doncs vaig veure'ls, però em va semblar que eren més aviat per nens o que jo no hi cabria o qualsevol altra escusa per no afrontar el descens!!! Ja hi havia estat, a Sort, però no va deixar d'agradar-me un munt i mig.
Violeta, benvinguda, i si vés de ca la Nimue encara més!! Vine quan vulguis, of course, i jo també em passaré a donar un cop d'ull per la teva page!! :)))
M'ha encantat aquest post. Se't llegeix content i a gust. He trobat brillants algunes frases. Molt í molt bé!
Petons :)
Gràcies, Rita! Així va ser en realitat, i és que les vacances em fan tant de bé...
Petons!
Publica un comentari a l'entrada