Ja ho tinc! Me'n vaig a Menorca el 16 a les 6 del matí. Quina enveja, no? És una illa que enamora... hahaha (que cabró!!!). Osti, ara me'n recordo que em va fer pensar un poemeta ben curtet sobre la setmana que vaig passar-hi l'estiu del 1997. Hi parlava d'una illa de cabells rossos com el foc, de vent, de roques i de sal (aquests 3 no sé amb què els comparava)... Ara no puc penjar-lo perquè l'hi vaig donar a un company de la universitat que era menorquí. Tenia la idea, aleshores, que allò que feia era per desprendre-me'n. Que era molt millor donar-ho!
Durant el temps que vaig ser a Menorca, per exemple, vaig escriure'n un altre per a una noia que es deia Blanca, 4 o 5 anys més gran que jo (i emparellada de feia un munt de temps...). I, ves per on, me'n vaig encapritxar, i vaig perdre el món de vista, llevat del blanc, esclar, de l'escuma del mar. La veritat és que van ser 5 o 6 dies de superfelicitat. Com si tornés a tenir 7 anys, a Mallorca, i corregués, emportat, per la platja, i tot al meu voltant fos salvatge com una mala cosa. Ara hi ha el perill de les expectatives, no en dubto, però aquest perill està pertot ja que, per exemple, si arribo a Vilanova i no veig la Fada, la Nimue, el Pere i l'Heribert, i no ens mengem un bon gelat de vainilla (haha!), no serà el mateix
Madamme Mirielle deia, ara fa dies, una cosa així com Sempre mar endins... No deu ser, doncs, que la mar té alguna cosa molt "bestial"? No és la imatge que usen preferentment els romànitcs? En un curs vaig aprendre que la imatge del sublim (concepte romàntic per excel·lència, no goso dir "inventat pels romàntics") era la d'un vaixell emportat per la tempesta. En una escala de l'1 al 10, ens van dir, el sublim equival a l'11.
Bé, més o menys anava així, no sé si s'entendrà...
Ai, i una citació que he llegit avui a l'Autoretrat de Mercè Rodoreda, deliciós: (m'ha transmés una mica el mateix que el haiku que tinc penjat allà dalt...) Només calia mirar-lo un moment per adonar-se que viatjava per alguna regió espiritual, tot el seu pensament i els seus ulls carregats de joia i de somnis. Rodoreda l'esmenta quan cita un autor que l'ha influït, Algernoon Henry Blackwood, dins de "The Old Man Visions" (1907)
9 comentaris:
homehome... evidentment que Vilanova en bona companyia i amb un bon gelat guanya molt però tu obri bé els ulls bé, eh! ;)
i bon viatge a Menorca!!
O véns i dius dia, hora i lloc o em sembla que no hi ha res a fer. Pensa que l'olor del gelat de vainilla no és pas tan intensa com per guiar-te... Si no ens veiem abans... bon viatge a ses illes!! :))
dimarts, 12h, estació de renfe de vilanova... espero una comitiva de benvinguda! Portaré samarreta verda i xancles modernes (hahah)!!
així doncs, monsieur Isaac, ara naveguem per aigües més profundes, el concepte de sublim no es pot deixar escapar de cap de les maneres. I la imatge... cadascú té la seva, no? ;)
Menorca, Rodoreda, l'escuma blanca i aquesta xiqueta més gran que tu i emparellada... Tot plegat sublim!
Bones vacances!
No deixis que l'escuma blanca se t'escoli entre les mans , guarda'n la textura i la salabror per quan tornis per aquí! ;)
Of course, mme Mirielle, són aigües profundes o vols ben alts. He adquirit fa ben poc el Jardí vora el mar i Viatges i flors i m'estan encantatnt! (bé, només el segon que l'altre no l'he començat encara :P)
Joana! Bentornada. Necessitaves aquests dies de recés, no? Jo ara me n'hi vaig, dintre de cinc hores ja m'he de llevar per anar a l'aeroport. Espero que tornaré ben morenet i ben saladet! :))
llavors, ja he perdut l'oportunitat de regalar-te'l! (bé, potser aquest era massa fàcil) :) celebero que t'estigui agradant.
Ja sóc aquí...Descansada i cansada alhora i amb el sol a la pell.
Et faig encara a Menorca i ben morenet! ;)
Torna aviat! ;)
Jo també sóc aquí, Joana, amb el sol a la pell i unes ganes horribles de marxar altre cop! Quina sensació tan salvatge, espero que en parlaré ben aviat tot i que amb les sensacions, encara massa vives, no se sap mai!!
Mirielle, si em regales un reportatge a tot color sobre les flors em faràs un favor!!! (hahahaha). Que n'és de difícil de copsar aquesta autora inefable, sembla que m'estigui perdent una part importantíssima del més deliciós dels àpats, el floral.
Publica un comentari a l'entrada