dimecres, d’agost 08, 2007

Enamorat de l'amor.

Ferran estava enamorat de l'amor, passava aquell estat propi de les criatures de la seva edat en el qual una mena de desig sentimental i eròtic viu latent en totes les idees que el cervell elabora i en totes les impressions que es reben del món exterior. L'home estima i no sap ben bé el que estima ni el que vol; hi ha tots els elements subjectius barrejats d'una manera tendra i confusionària, i manca l'ésser concret per canalitzar, per destriar els elements. Manca la persona per establir el contacte. No s'ha trobat encara la dona, però se'n pressent el perfum; en la claror, en les músiques, en les mirades de totes, en la malenconia inexplicable, en els somnis nocturns, en l'aigua fresca del bany i en el vol de les orenetes. L'home només viu enamorat de l'amor.
Sagarra, Vida privada.

M'ha tornat a passar: m'he enamorat. I aquesta vegada d'algú concret i tal, però el meu amor no deixa d'assemblar-se molt i molt a aquest de què parla en Sagarra... Jo diria que sempre que he sentit aquesta mena de desig o d'atracció o de sentiment (l'amor), ha estat com un esclat de quelcom que ja feia temps que era a dins meu i que aprofita aquestes ocasions per treure una mica el cap i veure què passa per fora.

De fet amb la literatura és exageradament així que tot acaba succeint: si mai he escrit res per a alguna noia, era un sentiment universal el que m'omplia i em colpia, el que em vessava per totes bandes. Ja podia adreçar el text a una noia, que sempre acabava adonant-me que el resultat era més aviat per a la noia; o, fins i tot, per al camí --altrament anomenat amor--que alhora ens separava i que ens unia.