dimecres, de novembre 08, 2006

Màxima de La Rochefoucauld

Ei hola molt però que molt bones el que sigui... Si és de nit o de dia, tant si clareja com si fosqueja, tant si us heu llevat fa 2 minuts (home, tant potser no...) com si fa anys que correu i salteu pels camps. M'havia decidit a penjar, al meu blog, un propòsit que tenia per al cap de setmana, però al final no va tenir èxit, c'est à dire, que no els vaig acomplir, els meus propòsits. I si m'hagués proposat d'arribar a la lluna, ja fos amb una escombra o amb un coet, ja ho crec que les lamentacions estarien ben fonamentades, però essent com era el meu propòsit d'anar aquí a la vora, a Manresa, al festival de la Mediterrània... diguem que no, que no té perdó (es miri com es miri).
Per contra, m'omple d'alegria i de bons records el comentari que madamme P va afegir al missatge de l'altre dia. Aquest cap de setmana ens veurem i ja ho crec si en tinc ganes després d'un mes sense haver-nos vist els caretos! Durant aquest temps dec haver fet un munt de coses. Ni me'n recordo. Un blog. Deixar córrer una feina a l'E.O.I de Badalona per falta de temps. M'he turmentat un ou a causa d'això últim. Les he passat veritablement canutes. Com un peix fora de l'aigua. Fora.
I és clar que, mirant-ho millor, hi he pogut trobar coses positives, en tot plegat. Només que, per necessitat, sempre trio les coses que em vénen més de gust de fer i això potser és el pitjor perquè el que em ve de gust fer, a vegades --els ocells fan cagarades--, és un pal!!! Quina filosofia més barata, no? Sembla que estiguessis parlant tu, o bé que una persona qualsevol, davant la pantalla de l'ordinador, teclegés sense parar allò que té més amagat a dins seu. I que hi cerqués i que hi continués cercant i no hi trobés ni un pam de net, és clar!! Com va dir l'altra en el seu darrer comentari. Encertat, certament...
Quina facilitat la de perdre el fil amb què un comença. Se'l deixa suspès entre boires mentre la xerrameca continua i no fa altre que continuar. D'altra banda quin plaer més gran, no troba, monsieur de La Rochefoucauld? Ostres ara que m'ha vingut aquest tio... M'acabo de recordar que volia escriure citacions en el meu blog. Visca. Quines coses que té, la memòria... Bé, com haureu endevinat, la màxima següent és seva: François de La Rochefoucauld.
"Ningú no mereix ser lloat per la seva bondat si no té la força de ser dolent. Tota altra bondat no és, la majoria de les vegades, més que una indolència o una impotència de la voluntat" Déu n'hi do. Jo em vaig quedar flipat quan ho vaig llegir... Si algú hi tingués res a dir que no se n'estigui, si us plau. Parlaré jo per trencar el gel: a mi em sembla una autèntica putada. Perquè és cert. Però també és cert el contrari, és a dir, que ningú no mereix ser lloat per la seva maldat si no té la força de ser bo. Més aviat, m'ho prenc com l'opinió (no sé fins a quin punt típica) que l'opció que comporta la maldat enalteix més que no pas la que comporta la bondat. Com si la maldat estigués reservada per a esperits privilegiats, d'aquells considerats com a... I jo què en sé! Només espero que no sigui del tot el meu cas tot i que, si l'és, tant se me'n fot!!! Vraiment!!!
D'acord: he començat dient que tenia un propòsit i ara el penjaré, perquè toca. Està bé això d'enviar ampolles dins de missatges pel cyberoceà.
Poc a poc i bona lletra.

3 comentaris:

fruitman ha dit...

benvingut al mon dels blogs, amic aguarelix. una abraçada!

fruitman ha dit...

suposo q el senyor rochefoucauld ens vol dir que la bondat autèntica és aquella que prové dels qui tenen suficient poder per no exercir-la... però passa per alt que quan tenim aquest poder, és perque hem oblidat la distinció entre maldat i bondat... i només la nostra subjectivitat justifica els actes.

aguarelix ha dit...

Gracias por el comentario, pero no entiendo nada de lo que has dicho. Ya me explicarás en otra ocasión, ¿ok? A ver si no perdemos la buena costumbre de vernos en navidad.