De canvis de visió

Torno a tenir els vidres nets :) Podria ser una metàfora, i suposo que darrere els mots bé n'hi deu haver una, però és que d'un temps ençà hi ha coses que tornen. Experiències. Persones. Coses.

El concepte "tornar" sí que no escapa la metàfora, esclar... De fet, la devia tenir darrere meu, aquest matí, quan he mirat cap a la galeria i he vist com de nets estaven els vidres. Cada vegada veig més clar des de la teoria i des de la pràctica que la manera com veiem el món el pot fer canviar. De vegades ens permet fins i tot de veure'l, com si fos la primera vegada que se'ns aparegués.

En aquest sentit de la mirada, tenir la vista clara, deu ser prou important a l'hora de percebre el món amb uns altres ulls, i això igualment d'important a l'hora de fer que el món canviï. Deixar-se de líquids tèrbols i passar-se a l'aigua pura i dura, deixar-se de tota terbolència. I netejar-nos els vidres per davant de tot, i per darrere. Veurem millor el món, toma canvi, i amb uns altres ulls (L'ordre dels factors no sé què hi pot canviar, i per això ho deixo així...)

En els canvis hi ha un cert despertar, i al despertar no seria gens estrany de mirar enrere... potser per saber d'on venim? Qui som? En el record hi trobarem l'explicació, el coneixement. I a partir d'aleshores, en el millor dels casos, el nostre passat es farà present -tornarà- i ens explicarà el present. El record nítid, la visió nítida, ens permetrà de veure allò que abans teníem al davant (i a vegades a dins), però que no vèiem. Aquest seria potser el canvi més substancial.

Un amic de Badajoz em va ensenyar que el que canvia no ets tu, ni la transparència dels vidres, ni la teva mirada, sinó que canvia l'univers. I li agraeixo moltíssim que m'ho digués, n'he tret molt de profit; sobretot, per arribar a la conclusió que canvien les dues realitats, o millor: que home i univers formen part d'un tot indestriable (L'ordre dels factors no veig què hi pot canviar, per això ho deixo així.)