"Pa amb tomàquet" y butifarra és el titol d'un article que signava Antoni Bassas el 8 de juliol passat a El Periódico , on parlava de l'estil de la selecció espanyola (Gloria roja era aquest dia el titular de la secció del diari dedicada al Mundial de Sud-Àfrica, després del "cabe" de Puyol que va permetre a la selecció jugar la final).
Ara m'agradaria penjar les imatges del gol d'en Puyol, però tot el que he trobat per Youtube és massa apassionat... Si aconsegueixo una versió muda la penjaré sans doute.
Admeto un cert grau d'ambivalència en les meves paraules; segons crec, el fet que Espanya guanyés la Fifa World Player va posar de relleu una certa - si no forta - ambivalència en molta gent.
D'això parla en Bassas en el seu article... o millor: això és el que hi deixa palès. Perquè hom diria que s'alegra del triomf de "La Roja", però òbviament no se n'alegra d'una manera gaire explícita. Celebra el fet que la Selección sigui un producte de la masia, això sí. De fet, m'he imaginat tot aquest temps que en Bassas volia la conjunció de talents que és el Barça, i que la volia com a producte de la terra, però a partir d'unes llavors que hi havien germinat provinents de tota la geografia espanyola (tinc com a marc de referència "La Roja", que quedi escrit). M'he imaginat, doncs, que Bassas apostava per una síntesi de contrastos i no per una anàlisi d'elements sobrers (externs al club, òbviament!), com pot semblar en alguns moments...
Darrerament, quan m'he decidit finalment a fer-ne un post i he captat l'autèntica geografia de l'article d'en Bassas, la fantasia que havia concebut durant tot aquest temps (digueu-me fantasiós, que des del Mundial ha plogut força...) m'ha fet la botifarra.
