La poesia uneix el que la història separa. El poeta sap que tot, fins les coses aparentment més antagòniques, es relacionen entre si, i ho remarca amb infinitat d'accents que esdevenen pedres de toc.
Antoni Llena (Barcelona, 1942)
De seguida vaig pensar que la història és la realitat, allò que passa, i m'ho vaig escriure al costat de la frase. Pensant-hi una mica, vaig imaginar-me que la realitat i la història també es podrien equiparar amb la inèrcia de tots a perpetuar certs patrons comportamentals, allò que en Psicologia anomenem condicionaments. Aquests condicionaments són molt útils per a algunes coses, per exemple, per a aprendre que l'aigua bullint ens pot escaldar la mà. Hi ha casos, però, que la inèrcia s'ha establert en nosaltres i ja domina sobre nosaltres mateixos. La història ens ha vençut i la majoria dels casos ningú no se n'adona. De fet, les inèrcies poden ser compartides per societats senceres, per pobles, per països, Estats, civilitzacions...
La història no es pot entendre sense paraules, sense l'estimadíssim llenguatge. Però dins la seva naturalesa, o dins de nosaltres mateixos, o dins de la relació nostra amb el llenguatge, hi ha un afany extrem de categorització que molt sovint tracta la realitat (inèrcia-història-món) en termes dicotòmics. Antagònics. Manta vegades m'he sentit ridícul buscant una escala de grisos allà on només hi veia (hi havia) cel o infern.
M'imagino, també, que la raó del poeta és trencar aquestes cadenes amb la història (realitat-inèrcia-món) i alliberar-nos i permetre'ns d'assolir dosis més altes de pau i una relació amb l'entorn (amb la realitat,...) més enriquidora, més plena i més justa.
El vídeo que hi ha al final me'l van posar l'últim dia d'una curs de Mindfulness (consciència plena-meditació), per a la reducció d'estrès. Em van dir que era poètic, i jo també ho crec així. Parla d'un guerrer i del seu infern. La natura del guerrer és lluitar contra el seu antagonisme, per això el vídeo és al·legòric, i també és paradoxal: integra l'infern i en fa el seu paradís particular.
The Fly meditation
2 comentaris:
Fet! Molt bo!! aquesta visió i el text donen molt per parlar-ne! Esperant el proper!
Hola Marcel! Ostres fins ara no he vist que tenia un comentari... M'alegro molt que pensis que el que hi dic pot donar per parlar-ne, perquè és precisament el meu interès. Com deus haver vist sóc força irregular a l'hora de fer els post, però merci pels ànims!
Publica un comentari a l'entrada