Em van ensenyar tan malament la literatura... Tenia 16 anys i la professora de Lite Espanyola no va saber arrencar ni mitja complicitat amb cap dels alumnes. Cap manifestació. Cap revolta, ni irreal ni somiada.
Del segle XVIII, només sabia dir-nos que era el segle del Despotisme Il·lustrat, "todo por el pueblo pero sin el pueblo".
I això és el que li dic sovint, que el seu despotisme és il·lustrat, perquè em diu que tot és per mi, sense tenir-me present de veres. I així aprofito tot el bagatge intel·lectual per bastir-me una cuirassa a partir dels mots que m'han ressonat al llarg dels anys d'escolaritat, universitat i els de després. Una armadura que és armatova, que pretén penetrar --calar fons-- més que no pas doldre ningú.
Recordo, també, com em van ensenyar les paradoxes. "Una idea contradictòria només en aparença". Per exemple, "és quan dormo que hi veig clar".
Aleshores ja m'agradaven les paradoxes, però aquest exemple no el vaig trobar mai gaire bo...
No em va penetrar, en absolut... Es va quedar en algun racó de la memòria on guardo les frases així, que no em diuen gaire res.
Com de més útil hauria estat una bona manera de transmetre la paradoxa. Quant de fruit no hauria portat un poc més de llum, sense exagerar, però més potent al cap i a la fi. Una idea propera, quotidiana, un objecte modest, i fins i tot vulgar, com podria ser-ho un cafè. Un tallat.
Jo explicaria als alumnes que hi ha bars on demanes un manchado, i et serveixen un cafè amb només unes gotes de llet. Jo sempre l'havia demanat al revés, el tallat (llet amb molt poc cafè), però al capdavall vaig saber que la proporció era la inversa. D'altra banda, s'hauria tractat de manchada (o "manchá", a Andalusia), de leche, i no pas manchado, de café.
A més els diria que en italià passa el mateix, que un tallat és un macchiato (de macchia, taca). I aquest concepte, taca, és el que exemplificaria gràficament, meridianament, la paradoxa. Perquè sembla que no pugui ser, sembla contradictori que el blanc immaculat (macula, del llatí, donaria macchia d'una forma banstant evident) pugui tacar res, i menys el color negre del cafè.
