Vagar

Quant de temps! Ben bé sobre el Nadal, quin fart de menjar... I demà encara més, com sempre. Sant Esteve és el dia que toca menjar més: de tot i encara canalons. Amb la Maja parlàvem anglès i a vegades ens divertíem també en francès. Perquè el parlo molt millor i arribava un moment que l'ànsia de parlar em superava i m'hi llançava en français. Voilà. Perquè l'eslovè és definitivament una aspiració que demanaria massa renúncies.
Fa com uns quatre anys que vaig pensar per primera vegada en termes de practicitat. Va ser quan vaig decidir de deixar el francès pel català. De fet no és que el deixés, espero no dixar-lo jamais. Però com a profe de català em sento més en el meu lloc. Perquè sóc aquí, evidentment. Convençut que ja n'he parlat en algun altre post. I si sóc fora, llevat de França i d'Itàlia, l'idioma és l'anglès. Per això serà abans que l'eslovè.
No em queixo gens de la tria, al cap de tant de temps. Tinc una feina que mai hauria pogut somiar. De vegades em reca d'haver deixat el francès, esclar, però aleshores allargo els llavis i faig ganyotes recordant els sons vocàlics per excel·lència. I parlo una mica sol i sense gaire sentit, però en francès.
Ahir la meva mare me'n va dir una que no oblidaré. Em va dir que un amic de Berga s'havia acomiadat de la resta del grup, quan se suposava que havien d'anar a un concert, amb les següents paraules: ja em vagarà de veure'ls en alguna altra ocasió. I jo, de seguida: que bonic, mama. I cap a l'ordinador, vagar:

2 3 [LC] vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la.

Sarajevo, mon amour II

Me'n torno als Balkans. Vaig a trobar una amiga a Ljubljana, capital d'Eslovènia.
Quan la vaig conèixer, era la mateixa nit de la Palma, jo anava tan borratxo que només sabia divertir-me i ser extremament l'Isaac de les llums. Va ser en un bar, esclar, i ella només feia que dir-me, però si vas fatal, home! I una vegada, que si no sabia ni com es deia. I jo que m'hi torno: tu tampoc saps com em dic. Però ella, Isaac (en anglès, of course). Aleshores el meu rostre es devia desfigurar completament mentre cercava desvalgut algun indici de fonema o síl·laba per on reconstruir el seu nom. Però res de res, i jo que em volia perdre per sempre, tan exagerat i cursi com de vegades em penso que només jo em sé posar.
I la rauxa em feia pensar que no en trauria res de bo, així que vaig anar cap a la pista, amb tot el folklore balkànic i les mosses que em confonien de tan simpàtiques... Però al cap de poc hi tornava i ella em recriminava que hagués anat a ballar amb altres noies.
hahahahahahahahaha!!!!
I jo (cosa que m'ha recordat en l'episodi segon de la nostra amistat), es veu que li deia que me n'anava només per tal d'oblidar-la, però que com que veia que no podia, doncs tornava.
Al capdavall ens vam fer quatre petons i em va donar la seva adreça electrònica. Maja, és un nom maco, eh?! (es pronuncia "maia").
Tinc oberta una carpeta al Hotmail on guardo tot el que em va passar i m'ha anat passant arran de l'estiu del 2008. No para de créixer.