Discussions

La sort de tenir nòvia no dura sempre. Pensava dir "tenir dona", o "xicota", però la primera no és veritat encara i la segona no m'acaba d'agradar perquè la trobo massa de la ceba... No sé, no m'hi reconec. Com tampoc no em reconec sense la P, que s'està a Aix en Provence, en France, passant-s'ho pipa i oblidant-se de mi. La de vegades que vàrem discutir abans que no marxés... Potser això ha estat la causa de tot. És clar, la distància permet mirar les coses de lluny i un s'adona d'allò que creu adonar-se i tant se val la resta perquè el món és així i nosaltres, les persones, no hi podem més. No hi volem més, tampoc.
De tota manera el que em fa sortir més de polleguera és que no m'arribo a explicar què farà sense mi. Amb qui discutirà. Perquè a mi m'encantaven les nostres discussions.
L'altre dia li vaig dir que la idea de deixar-ho em semblava insuportable. Molt francès, per cert. Reminiscències d'un cicle de François Truffaut a la filmo. De L'homme qui aimait les femmes, je crois.